Trobada dels participants del First (Literary) Dates 2025
Crònica d’una tarda a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, per Carme Pardo. Dijous, 3 d’abril.
No començaré aquesta crònica amagant la realitat. Hi ha nervis. Hi ha expectativa. És el primer cop que hi participem i la prudència de les noies de 1r d’ESO equilibra la despreocupació alegre i juvenil (potser fingida, finalment) dels alumnes de 4t. Marxem els dos grups per separat de l’Institut i ens trobem, molt puntuals, a l’Hospitalet. Pel camí, em vaig preguntant: els agradarà? S’ho passaran bé? Gaudiran compartint les lectures triades? Connectaran amb els alumnes d’altres centres?
Abans de sortir del metro, a La Torrassa, veig tot un grup de joves i, al capdavant, una noia més gran. Ens mirem i ens reconeixem de seguida: –Aneu al First, oi? i un somriure de complicitat es dibuixa als llavis. –Sí! És el primer cop- em diuen-, saps com es va? -No molt bé, però ho busquem entre tots. Li responc amb l’emoció de la que troba a algú que té un mateix objectiu. I just arribar al carrer ens trobem amb els “meus” 7 magnífics de 4t. Cap problema, la Candela ens orienta per on hem d’anar.
De seguida arribem al parc que envolta el recinte Tecla Sala, un espai envejable, conformat per diferents serveis i equipaments. Ens situem a la porta d’un d’ells, la biblioteca (fotos abans d’entrar per immortalitzar el moment). Entrem per fi i ens trobem amb un espai ampli, amb el fons repartit en diferents plantes. Som 400 i escaig i malgrat tot l’enrenou que representem per al seu dia a dia i per a la resta d’usuaris que comparteixen el lloc, ens reben amb molta calidesa, amb paciència, miren d’indicar-nos per on hem d’anar. Col·laborant amb el professorat encarregat de l’organització, ho tenen tot a punt per als que anem arribant: senyalització, redistribució de taules, cadires, expositors, sofàs,… Les taules de les cites parades amb el seu número segons el menú i amb el berenar que endolcirà les converses. Tot a punt perquè ens hi trobem còmodes, perquè gaudim de la tarda. Cares amables i disposades. Moltes gràcies.
He pensat, amb il·lusió, que potser ells també veien que portar tots aquells joves allà ens unia d’alguna manera. Tots estem treballant perquè les noies i els nois s’interessin per la lectura.
I comencem! Noies i nois de centres de la ciutat amfitriona fan les actuacions musicals (tot un repte davant un públic tan exigent. Enhorabona!). Es proclamen els premis al millor cartell del First (Literary) Dates i al millor Booktrailer dels menús. Finalitzada aquesta primera part de benvinguda i reconeixements, totes i tots els participants, es dirigeixen a les seves taules.
M’ho miro des de fora passejant-me, a distància. Observo “als meus”. N’hi ha que ja s’hi enganxen només començar. Hi ha qui els costa més. Les taules les conformen noies i nois molt diversos, d’edats diferents, nivells lectors desiguals,… Però passa l’estona i veig que ja estan tots participant. Em somriuen i entenc que tot va bé. No tots estan a la mateixa taula. Les més joves han fet lectures en anglès, taula del Fish & Chips i en aquest idioma estan conversant. En Sam, la Candela i la Jana, a l’Alta cuina, l’Oliver a cuina d’autors catalans, el Víctor i el Pere a la Negra i Criminal i el Nil, a la del Nazisme.
De mica en mica, la timidesa dels primers moments davant altres joves desconeguts s’ha anat fonent de la mà dels moderadors de les taules, alumnes de batxillerat que han volgut col·laborar conduint les tertúlies de manera que la conversa acabi sent fluida i enriquidora. Els que “trenquen el gel”, estableixen ponts i busquen punts en comú. Imprescindibles. Gràcies també.
Els professors i acompanyants ens hem retirat deixant-los sols amb les seves armes: els llibres. I amb la seguretat que aquest tipus d’armes generaran coneixement, entesa i diàleg. I controvèrsia, per què no? Però això, aquí, no ens espanta. Perquè la munició dels llibres son les paraules i tot i que molts cops, no ens enganyem, també fereixen, si saben triar les apropiades, el conflicte es resoldrà. Seran el bàlsam que curarà, que ho tornarà tot a lloc i els portarà al debat assenyat, enriquidor, a aquell que ens iguala malgrat les nostres diferències.
Per a nosaltres, els bibliotecaris de la Tecla Sala ens han preparat un espai amb sillonets i tauleta, separat de les taules per les prestatgeries de la biblioteca. En aquest “oasi” podem seure, berenar (sí, nosaltres també!) i parlar mentre les noves generacions, a uns metres de distància, es coneixen i parlen de llibres. Un somni fet realitat. Una injecció d’energia per continuar insistint i que dona valor a tot el que ha estat passat mesos abans: presentació del projecte, dels menús, tria dels llibres, lectura, trobades de seguiment i aclariment de dubtes, autoritzacions,… Això pel que fa als alumnes. Pel que fa als que organitzen, llistats interminables de coses a tenir en compte (aquests, només els sap fer la Rosalia, ànima mater, del projecte): espai on es farà, alumnes, centres que participaran, què llegirà cadascú, lectures a debatre, taules assignades, formularis de les al·lèrgies, qui s’encarrega de què, reunions online per polir i aclarir dubtes, compra de les begudes, encarregar el berenar, transport de tot plegat… (pel que fa al transport, tinc entès que algun familiar solidari i compromès amb la causa dona un cop de mà. Un agraïment especial per a ell).
I al final ve el retorn: s’ho han passat molt bé, els ha agradat venir. Això em satisfà, jo també estic contenta d’haver-los acompanyat. Els de 4t marxen i em fan arribar, una estona més tard, una foto preciosa que quedarà entre els meus records. Jo em quedo a donar un cop de mà per recollir mentre l’Aisling i la Gabi, les més joves, donen voltes, es perden i remenen pels prestatges de la biblioteca, emocionades, trobant molts llibres que els agraden entre un fons molt ben triat.
Ja son les 7 tocades, hem de marxar. M’emporto els ulls i les orelles plens de joves parlant de llibres, professores i professors engrescats a seguir fent aquesta feina tan agraïda (amb tot el que comporta preparar-ho), una foto entranyable, dues noies carregades de llibres (hem passat pel taulell de préstec) i moltes ganes de tornar el curs vinent.
