Diu la llegenda que les nits del 31 d’octubre els esperits bons i dolents travessaven la fina línia que separa elmón dels vius del món dels morts. Per recordar als vius que havien de resar pels seus difunts, el campaner del poble o ciutat feia sonar les campanes tota la nit. Per ajudar-lo en una tasca tan cansada, familiars i amics se li ajuntaven compartint castanyes i vi. Amb el temps el costum es va anar estenent i, quan s’acostava la data, la gent recollia castanyes, moniatos i llenya, que després cuinaven i menjaven tots reunits vora el foc.
Cap al segle XVIII la tradició es va popularitzar i va aparèixer la figura de la castanyera, ben coneguda a Catalunya (entre altres) fins arribar al costum actual, que és menjar castanyes, moniatos, panellets i veure vi moscatell alhora que es recorda als que ja no hi són.
A l’actualitat és evident que arriba la castanyada gràcies a la proliferació de carbasses decorades, esquelets, bruixes, vampirs, zombies i aranyes de goma que pots veure a tot arreu. Ens ha arribat la globalització!
La festa de Halloween (dia de bruixes) és d’origen celta i es basa en el festival conegut com Samhain (Fi de l’estiu), que marca el final de la temporada de collites i l’any nou celta. Coincideix amb l’equinocci de tardor i es creia que els esperits bons i dolents aprofitaven aquest dia per visitar els vius.
A Halloween s’acostuma a encendre espelmes per ajudar els esperits a trobar el camí, també és habitual que la gent es disfressi per protegir-se dels esperits malignes. La paraula prové de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve que vol dir “Vispera de tots els morts”.
Així doncs la festa és la mateixa, la parafernàlia al seu voltant canvia una mica, però, realment, estem celebrant el mateix. Potser no val la pena perdre el temps en decidir si una cosa o l’altra i podem fer-ho tot.
