Dimarts 13 de febrer, el grup d’Hª de l’Art de 2n de Batxillerat hem visitat la Casa Milà, popularment coneguda amb el mal nom de la Pedrera. Aquí ens teniu al terrat, davant un dels badalots recoberts de trencadís, amb les xemeneies icòniques emblema del premis de l’Acadèmia del cinema català. El caràcter monumental i artístic de la Casa Milà (La Pedrera) 1906-1912, d’Antoni Gaudí ha estat reconegut amb l’atorgament, sobretot en les últimes dècades, de les més altes distincions mundials en la protecció del patrimoni.
Aquest mateix caràcter va evitar que, tot just acabada la construcció (1912), s’enderroquessin les golfes i el terrat, que sobrepassaven de 4.000 m3 el volum construït permès per la llei. La seva legalització va ser possible gràcies a una contraprestació econòmica estimada en 100.000 pessetes, a més de la resolució de la Comissió de l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona, el 28 de desembre de 1909, que va acreditar que l’edifici tenia caràcter monumental i que no s’havia d’ajustar estrictament a les ordenances municipals.
Més enllà d’aquest primer reconeixement, la singularitat i el valor artístic de La Pedrera van quedar àmpliament acreditats quan l’edifici es va incloure en el Catàleg del patrimoni artístic de la ciutat de Barcelona el 1962, amb la declaració com a Monument historicoartístic d’interès nacional per part del Govern espanyol l’any 1969, i quan la UNESCO el va inscriure com a Bé cultural del patrimoni mundial el 1984, pel seu valor universal excepcional.
