Avui, dijous 6 d’octubre, m’ha tocat “la grossa”. Sí, sí, aquest premi que t’enriqueix. Però no he rebut diners, he rebut gaudir, cultura i molt bona companyia. Aquest migdia, he acompanyat la professora de català Meritxell Talavera i els alumnes de 2n de batx de l’assignatura de literatura catalana, al 4 gats per llegir, en context, l’obra de Rusiñol L’alegria que passa.
Punt de partida: la placeta de Sant Miquel. Mentre les noies i els nois mig es reparteixen els personatges a interpretar, el rerefons de les fulles dels arbres caient amb suavitat i silenci els recorda una de les descripcions de l’obra. Entre somriures i converses relaxades de les anècdotes del matí, o de la nit passada, o de l’assignatura que, potser, no s’han acabat de preparar, hem anat baixant per la Riera de Sant Miquel per anar a agafar el metro a Diagonal. Bon humor i ganes de fer aquesta sortida.
Seguint les meves indicacions hem baixat a Liceu (anava millor baixar a Catalunya, ho he pensat quan ja l’havíem passada!) Amb el mateix to distès hem reculat pels carrerons del gòtic per arribar al nostre destí. “Ho hem fet expressament, perquè us aneu ambientant i “empapant” de l’ambient i el barri”. El Màssimo ha fet cara de: Carme, no cola.
I arribem als 4 gats, l’Àlex (que dirigeix el local) ens ha reservat la millor taula: sota la presidència del “Cases”. Ha estat submergir-se en una altra època. Un espai on s’anava a llegir i a parlar de LITERATURA, així, en majúscules. L’espai on es van gestar, escriure i discutir obres que avui en dia encara llegim i ens enriqueixen. Un privilegi poder seure en aquest lloc impregnat d’aquell esperit.
I mentre mirem i admirem l’espai, traiem els llibres per llegir. S’han assignat tots els personatges… i s’ha fet la màgia. Sentint l’olor que surt dels plats que es serveixen (i del que ens han portat a taula!) i amb el soroll de coberts, cafetera i converses d’autòctons i forans, ens posem a llegir en veu alta. Tota l’obra. Una obra curta, però amb moltes capes…Els personatges que descansen, aprofiten per fer un mos del que l’Àlex ha estat tan amable de servir-nos. Aferrats als llibres anem entrant a l’obra, al moment, a l’espai, als sentiments dels protagonistes,… De tant en tant, se sent que la resta de clients abaixen la veu, potser encuriosits, en veure 11 persones, 9 d’elles molt joves, amb un llibre a les mans llegint ara una, ara l’altra, rient, menjant, escoltant, responent… Un goig de veure i, encara més, de participar-hi.
En finalitzar (més tard de l’horari habitual!, però hem volgut acabar) uns minuts per parlar una mica de què els havia semblat la lectura. Una primera impressió, una posada en context, un saber de què va. La feina d’aprofundir la faran en properes sessions a la classe. Però de ben segur que allò que els quedarà serà haver-la pogut llegir per primer cop envoltats de Modernisme, recordaran els 4 gats i, crec que també recordaran que hi ha obres que no només són paraules en un paper, sinó que simbolitzen un moment, una època, una manera de fer que, si bé és veritat que és passat llunyà, no deixen de ser part de l’estructura cultural sobre la que caminem cada dia. I en aquests temps de tanta incertesa i canvis, és important saber per on trepitgem.
Un plaer haver estat amb ells i la Meritxell. A veure si em puc afegir a la pròxima!
Carme Pardo, bibliotecària de l’Ins Vila de Gràcia
Que interessant! I quina sort tenen 🙂