La dècada dels 90: la Reforma educativa
Els primers cursos d’aquesta dècada es desenvolupen notòriament en dues direccions: la incorporació de l’eina informàtica a la docència i la perspectiva de la Reforma educativa que es veia a l’horitzó.
Tant els successius administradors, com els secretaris del centre incorporen a la gestió econòmica, administrativa i acadèmica nous instruments. En aquella època es parlava de ordinadors 286, 386, 486… Però la cosa més notòria va ser la progressiva presència de les TIC a l’aula. El disseny assistit per ordinador va passar a ser matèria necessària i coneixements obligatoris per a la branca de Delineació. No parlem de la branca d’Electrònica, forjadora de veritables tècnics de la matèria, encara que no fos exactament l’especialitat.
Mostra d’això mateix ho és que el curs 1991-92 el departament de Català del Politècnic comença a participar en el Teledebat, consistent en comentar i discutir, per via telemàtica –a través de correu electrònic−, una obra literària entre els alumnes participants de diversos centres i entre aquests i l’autor de l’obra. Aquesta experiència es va anar repetint fins 1996.
En la mateixa línia es pot situar la concessió d’un premi CIRIT, per a fomentar l’esperit científic del jovent, a un grup de 5è d’Electrònica que va preparar un treball d’automatismes en un projecte d’adaptació del mas La Rovira en una granja-colònia d’estiu. Era un projecte fi d’estudis en què es lligava aquesta especialitat amb altres (dibuix, lampisteria, mecànica, geografia, història…)
El curs 1992-93 és el de l’Olimpíada de Barcelona. Molts alumnes són voluntaris per col·laborar en els actes de la inauguració i de la cloenda. Una colla col·labora amb la Fura dels Baus i altres amb els Comediants. La denominació del centre ara és IPFP Severo Ochoa, en homenatge a l’insigne premi nobel . A L’espontani, una publicació de l’Ajuntament, es pot llegir “El Severo Ochoa compta amb 1583 alumnes matriculats, 492 matriculats a primer curs, essent la xifra semblant a la del curs passat.
El curs 1993-94 s’inaugura el pont que uneix Can Clota i Can Vidalet amb La Plana. Aquest esvelt element arquitectònic esdevindrà gairebé un símbol del centre perquè és el camí que molts alumnes han de fer i desfer diàriament en el seu trajecte cap a l’institut, això vol dir, cap el coneixement.
El centre torna a canviar la seva denominació. La Reforma educativa s’està implantant a tot arreu i tots els centres de secundaria passen a dir-se IES. Nosaltres som l’IES Severo Ochoa.
Aquells cursos dels 90 presentaren un tret ben característic: la Setmana Cultural. Per l’impuls d’alguns professors –entre els que cal remarcar la recordada Vicki (Victòria Senserrich)− i l’entusiasta participació de gran part del claustre i de la majoria d’alumnes, cada curs es dedicava una setmana a activitats d’aprenentatge alternatives. S’aprenia molt, però eren coneixements que no s’impartien a les classes ordinàries: cursets de primers auxilis, de soldadura, de grafitti, de ioga, de macramé, d’aquarel·la, de tècniques d’estudi, de lectura poètica, de rapel i tirolina, d’estels, de tota mena d’esports, de reparació de motos, d’electrònica aplicada, de perfums, de maquillatge, de cuina, de taekwondo, d’aeròbic, de treball del cuir, etc. Un molt llarg etcètera que inclou moltes conferències −com la del professor Lester, de parapsicologia, o la d’ecologia de Manuel Ludevid− i aules temàtiques –com ara, el rock al cinema–.
Amb l’arribada, el curs 95-96, de l’ESO i, posteriorment, del Batxillerat i la nova Formació Professional específica, elSevero es gira cap a sí mateix, es concentra en la seva tasca pedagògica. Així, el curs 1994-95 es realitzen les primeres Jornades Pedagògiques. Hi destaca la conferència de Marta Mata titulada “Ser mestre avui”. Aquestes jornades tindran una segona edició el curs següent. La temàtica principal era l’educació en valors.
El nombre d’alumnes tan elevat i les noves exigències de la llei educativa obliguen a utilitzar espais alternatius. S’ocupen algunes aules de l’antiga escola d’EGB Puig Coca, ja en desús, per allotjar-hi el primer cicle d’ESO.
La incorporació de la nova organització dels estudis comporta també una forta mobilitat del professorat. Durant uns cursos es manté un moviment de vint professors que se’n van i d’ altres en venen.
També són cursos de gran producció creativa. El 1997-98, durant la Setmana Cultural, hi ha una exposició pictòrica col·lectiva de Raül González, Astrid Casademunt i Àngel Llevat. Els professors Jordi Antón i Agnès Recasens acaben el treball titulat “Descobrim Barcelona”, una visió històrica, urbanística i arquitectònica per a l’alumne amb l’ús de l’eina informàtica. L’institut rep una vintena de premis en el concurs de cartells de l’ONCE.
Aquest mateix curs acaben els primers alumnes dels Cicles Formatius, concretament el mitjà de Gestió administrativa i el superior d’Educació infantil.
Cal ressenyar aquí un fet negatiu que es produeix el curs 1998-99 s’acomiada de l’institut la bibliotecària Cristina Rodríguez. D’aleshores ençà la Biblioteca ha patit la manca de personal professional que en tingués cura, se n’ocupen professores i professors, amb les dificultats que això comporta. Les diverses direccions han mirat de resoldre aquest problema però avui encara no n’han assolit l’èxit. Cristina havia agafat el relleu de la seva germana Concepció, qui el curs 1993-94 va marxar per impartir classes a l’escola de biblioteconomia.
El curs 1998-99, últim del segle XX, veu néixer la web del centre, un nou mitja de comunicació del centre que ens obre al món. Aquella primera versió de la nostra web va ser obra d’Elena Vicioso.