LA PLAGA DE LA RIBERA
Senyor director de la presó de Lleida: primer que res, vostè em permetrà que em presenti. Jo em dic Jeroni Salses i Santapiga, per servir-lo, i soc l’agutzil de la meva vila, càrrec que ocupo des de fa trenta anys i escaig, sense que ningú, ni paisà ni foraster, tingui res a dir de mi pel que fa a la bona conducta pública i privada i serietat a la feina; cosa de la qual no tothom pot alabar-se, perquè corre cada pinta d’agutzil per aquests pobles de la rodalia que fa caure la cara de vergonya a les persones amb senderi; gent sense vocació, senyor director, dropos que no estan pel que celebren i que fan coses amb desidia…! No saben ni posar-se la gorra de plat com cal. I si els sents fer pregons, n’hi ha per matar-los! Tant els fa anunciar comèdies a la plaça com la vacuna contra la ràbia. ¿Vostè s’adona de la cafrada? ¿Oi que es veu de caminet que aixpo no pot anar? Doncs, no els faràs entendre que cada pregó requereix el seu to de veu, la seva melodía amb unes pauses ben col·locades i uns punts de força i lluïment. No és el mateix, posem per cas, avisar el veïnat que venen taronges a la plaça, que fer saber que la somera de cal Blanc va fugir anit de la quadra i si algú sapo n para que ho digui, però que no provi d’agafar-la perquè la bèstia, encara que sembla mansa, clava unes guitzes de molta traïdoria; tanmateix, és clar, un ofici no s’aprèn en quatre diez: vol temps, paciencia, sacrificis, constancia i la gent d’ara demana coses fàcils, no els vagis amb trencaments de cap!
*
Vols saber com finalitza aquest magnífic i divertit conte d’en Jesús Moncada? Vine a la nostra biblioteca i agafa’l en préstec, segur que esclafiràs de riure més d’un cop.
(dins MONCADA, Jesús, “Contes”, pertany a “El cafè de la granota”, La Magrana, col·lecció Les Ales Esteses, 118, Barcelona)
(Imatge extreta de: Todocolección)
