US PRESENTEM EL CONTE AMB EL QUE HAN QUEDAT FINALISTES ELS ALUMNES DE LA USEE A LA V JOCS FLORALS ESCOLARS DE CATALUNYA
AMB UNA ALTRA MIRADA
Atenció!!! Atenció!!! Aneu amb compte!!! És el més perillós del fons marí!!! No us hi apropeu!!!. Aquestes i altres paraules sentia una i una altra vegada el petit tauró blanc.
A l’escull de l’oceà pacífic convivien diferents espècies marines però cadascuna s’ agrupava segons a la família que corresponia. El petit tauró blanc feia temps que estava molt sol i els animals marins més grans no el deixaven apropar-se als més petits de l’escull. Se sentia tan diferent que s’amagava dels altres i cada cop era més tímid i reservat. Si algú volia parlar amb ell, marxava o dibuixava un petit somriure vergonyós, i ,com que ensenyava les seves dents esmolades, encara intimidava més. Els altres s’espantaven i sortien corrent. El petit tauró cada vegada se sentia més trist i desolat.
Popet era un polp amb un cap gran i vuit braços, que en moltes ocasions feien nosa a la resta d’animals, sobretot quan jugaven a la zona dels coralls i se’l trobaven enganxat a tot arreu. A més, tenia tres cors; un que funcionava com el de la resta i els altres dos que s’encarregaven de bombejar la sang, sense oxigen, cap a les brànquies que són els òrgans respiratoris dels polps. Vivia sol als coralls i la resta d’animals marins el discriminaven perquè el veien molt diferent. Quan passaven per allà li cridaven:
– Cap gros!! On estàs cap gros?
Quan sortia tímidament dels coralls, veia com tots marxaven corrent i reien.
En aquell escull asiàtic de l’oceà pacífic al costat d’ Indonèsia, hi vivia també una petita estrella de mar,anomenada Noa, que era tan lenta que només caminava i canviava de lloc quan el corrent marí provocava algun moviment.
Un bon dia, els animals marins van sentir un fort corrent marí que feia moure tot el que hi havia al fons del mar. Així, la petita estrella de mar es va desplaçar cap al corall on estava Popet. A causa de la intensitat i la força de la massa marina, va acabar enganxada a un dels tentacles del pop. Aleshores Popet va començar a cridar:
– Ai,ai !!! Qui s’ha enganxat al meu cos??!!!
L´ estrella estava espantada tant per la força del corrent marí com per la veu greu i forta que tenia Popet. Tots dos van anar a parar a l´aleta dorsal del petit tauró blanc que intentava amagar-se en algun lloc segur, fins que passés aquella tremolor intensa.
De sobte, es van adonar que es trobaven a sobre d’un tauró blanc de dents afilades i cos cartilaginós. L´estrella Noa i Popet es van abraçar espantats, creien que el tauró se´ls menjaria i que aquell seria el final dels seus dies, però, de cop i volta, el gran peix va fer un gir de 90 graus , es va parar davant d´ells i els va dir:
-Amics!!! Agafeu-vos a l’aleta dorsal, que amb la meva força i el corrent d´aigua, us trauré d´ aquí i buscarem un lloc segur on amagar-nos!!!
Tots tres es trobaven a la fossa oceànica i notaven la tremolor de l’aigua de forma intensa i continua, semblava que s’iniciava un sisme submarí i estaven esgarrifats. El corrent els va portar a una cova subterrània molt fosca, semblava que els estaven observant perquè sentien sorolls, tot i que com que estaven tan espantats creien que la seva imaginació els estava passant una mala jugada.
Però…. de sobte, van veure llums verds que es movien al voltant d´ells, eren peixos amb els ulls i el cos brillant, a causa d’un procés de biofluorescència.
Un d´ells es va apropar per explicar-los que el volcà Tamu Massif havia despertat i que estaven en perill.
Aleshores, Noa es va recordar de la resta d´animals marins que vivien a l´escull, i va dir:
- Com podem ajudar als nostres veïns de l’escull?
I Popet de seguida va pensar:
– I si s´enganxen a les meves ventoses? Els podria portar cap aquesta cova !!!
L´ estrella Noa, molt espavilada, va contestar-li:
-Però tu sol no tindràs força suficient per portar-los cap aquí.
De seguida el petit tauró blanc es va oferir:
-Jo amb la meva energia i força, t´ ajudaré!!! I entre tots els posarem fora de perill !!!
En un tres i no res es van organitzar i amb l´ ajuda dels peixos biofluorescents van partir cap a l´ escull.
Les onades cada vegada eren més altes, però tot i així van agafar una onada llarga i plana del tsunami, que els va portar al seu destí de forma immediata on es trobaven els seus veïns.
Tots els animals es van poder enganxar a les ventoses de Popet i amb la gran velocitat del petit tauró blanc van aconseguir arribar a la cova subterrània i posar-se fora de perill.
A partir d´ aquell moment tots van poder mirar a Noa, Popet i al petit tauró amb una altra mirada. Es van adonar que tot i ser diferents també tenien moltes qualitats per compartir amb ells. I que els prejudicis no ajuden a conèixer als altres que ens envolten. Els van acceptar tal i com eren i van conviure tots junts a l’escull amb respecte.
