A les classes de 2n d’ESO B i E, un cop a la setmana, les matemàtiques es treballen d’una manera diferent. L’alumnat participa en sessions de resolució de problemes on el repte, el raonament i el treball cooperatiu són els protagonistes.
La dinàmica és senzilla però engrescadora: un únic problema, equips de tres alumnes formats a l’atzar i una pissarra vertical per intentar resoldre’l al llarg d’una hora. Aquesta metodologia permet que els i les alumnes expliquin les seves idees, contrastin estratègies i construeixin el coneixement de manera compartida.
Els objectius d’aquestes sessions són desenvolupar les competències matemàtiques —especialment la resolució de problemes, el raonament i la comunicació—, fomentar el treball en equip, afavorir una visió més positiva de les matemàtiques i augmentar el temps de pensament real de l’alumnat durant la classe.
Aquí podeu veure un exemple:
El repte de les 100 portes
En un passadís ben llarg hi ha 100 portes tancades i 100 claus numerades de l’1 al 100. Les claus tenen un encant màgic: la clau número n obre totes les portes que són múltiples de n (i només aquelles). Inicialment, totes les portes estan tancades.
Un vigilant comença amb la clau 1 i obre totes les portes. Després, amb la clau 2, canvia l’estat de totes les portes múltiples de 2; amb la clau 3 fa el mateix, i així successivament fins a la clau 100.
👉 Quines portes queden obertes al final? I quines tancades?
Aquesta manera de treballar les matemàtiques convida l’alumnat a pensar, equivocar-se, dialogar i aprendre, convertint la classe en un espai actiu i participatiu.
