Després de visitar l’exposició Amazònies: el futur ancestral i escoltar la conferència de Patricia Evangelista sobre la guerra contra les drogues a Filipines durant la presidència de Rodrigo Duterte he reflexionat sobre com, en llocs i contextos molt diferents es repeteixen formes de violència i dominació sobre els més vulnerables.
L’exposició Amazònies m’ha fet veure la natura i els pobles indígenes des d’una altra mirada, no com a objectes per explotar sinó com a xarxes vives, plenes de coneixement i espiritualitat. Aquesta visió contrasta amb la mirada occidental, que tendeix a veure la selva només com un recurs econòmic. M’ha impactat especialment com l’art indígena parla del cos, la terra i la vida com a parts inseparables.
D’altra banda, Patricia Evangelista ha denunciat amb força i valentia els abusos comesos durant el govern de Duterte, milers de morts extrajudicials en nom de la lluita contra les drogues. Amb el seu testimoni vaig entendre com un govern pot justificar la violència amb discursos de por i control, i com això afecta sobretot als pobres.
Tant l’exposició com la conferència han fet adonar-me’n de que protegir la natura i defensar els drets humans no són dues coses separades. En ambdues circumstàncies, es tracta de resistir l’explotació i donar veu a qui històricament ha estat ignorat o silenciat.
Crec que escoltar aquestes veus, sigui a l’Amazònia o a les Filipines, és clau per construir un futur més just.
Crònica de la visita redactada per Mayssae el Khayat
 |
 |
 |
 |
