En Jan Millastre ens va visitar el mes de març, per tal d’impartir una xerrada de sensibilització i resiliència adreçada a l’alumnat del centre que fa Creació literària.

En Jan es va cremar el 90% del cos a causa d’un accident laboral. Després d’un llarg procés de recuperació, va decidir explicar aquesta experiència realitzant «xerrades» als instituts per a compartir la seva vivència personal des de l’optimisme de la superació.

 

Valoracions de l’alumnat

Hola, Jan, soc l’Ellie i vaig escoltar la teva xerrada l’altre dia. Volia explicar-te una mica el que em vas fer sentir : em vas ajudar a adonar-me de les coses importants d’aquest món i de la vida, coses que abans desconeixia.

La teva experiència, que vas aconseguir superar, és una història molt inspiradora, i crec que la manera com t’hi vas adaptar ha ajudat molta gent. Has demostrat que molta gent s’equivocava,  inclús els metges que et van dir que et quedaven 24 hores de vida. Has demostrat a la gent que tu, com a persona, ets molt més que l’experiència que et va canviar la vida i l’has utilitzat per contribuir a millorar el món.

Com has dit, en lloc de prendre el camí més pessimista que inicialment havies seguit, vas triar el contrari i vas contribuir a crear un món millor perquè vas ajudar a la gent a superar les seves pròpies dificultats. Això és una cosa que no gaire  gent podria fer, la majoria sens dubte s’hauria sentit indefensa, però tu no ho vas fer, vas veure la part bona de  la situació que vas passar i la  vas utilitzar per a  millorar. Això et fa una persona única, i espero que t’adonis que les teves accions han canviat el món.

Ellie

 

La xerrada d’en Jan Millastre va ser una tan interessant que va passar volant. Tenia una manera d’explicar tan impressionant que et podia fer arribar a sentir els sentiments que ell relatava.

Quan escoltes la seva història, et preguntes a tu mateix: jo podria haver aconseguit tot això?

El que més admiro és que, sovint, quan a algú li succeeix alguna cosa desagradable, ho sol utilitzar per excusar-se de les seves males accions o del seu mal comportament. Però en Jan fa tot el contrari. Clarament, primer devia estar devastat, però després va demostrar que tenia una gran capacitat per tirar endavant i això et fa reflexionar sobre moltes coses.

A més a més d’acceptar-se a si mateix, i de seguir, no només es va quedar pensant en ell, sinó que va buscar el benestar dels altres. És a dir, va transformar el seu patiment en motivació per ajudar persones vulnerables. Sobretot ara, que ens adonem que vivim en un món difícil, veure que hi ha persones com ell, et fa recuperar la il·lusió, ja que demostra que encara hi ha bones persones fent bones accions. 

M’agrada molt perquè transmet positivisme, bon rotllo i sobretot: resiliència.

Raquel Leal

L’altre dia en Jan Millastre va fer una xerrada a l’institut i va ser «súper» interessant, ja que no havia escoltat mai una història així. Em va impactar molt la manera com explicava tot el que li havia passat, perquè ho feia amb molta naturalitat i fluïdesa. El més normal hauria estat que li costés parlar d’una cosa tan dura. També em va impressionar el moment en què va ensenyar imatges de quan tenia tot el cos cremat.

El que he après en aquesta xerrada és que, passi el que passi, et pots recuperar de tot. Encara que et passi alguna cosa dolenta a la vida, no t’has de quedar encallat en aquell moment, sinó intentar tirar endavant i buscar solucions.

Aitana Guiu