Lliurament de premis microrelats de terror

Avui s’han atorgat els premis del concurs de microrelats de terror Castanyada 2020. Els guardonats han estat convocats a la sala d’actes per rebre els premis, interessants llibres de terror, de mans de la Cap del Departament de Llengües, Lidia Martínez, i del director, Salvador Rovira, als quals podeu veure també a les imatges de la galeria. La resta del centre hem seguit l’acte mitjançant la seva retransmissió en directe per Microsoft Teams.

CATEGORIA ALUMNE/A I OBRA PREMIADA
1r d’ESO Català Catalina Flamini, La cançò
2n d’ESO Castellà Àfrica Aranda, Los cuernos de Jose Manuel
3r d’ESO Català Jicol Ulpiano, El bosc dels cèrvols
4t d’ESO English Naiara Teresa Lopes Coutinho, No title
1r de BATX Català Nada Errati, Tinc por

Podeu llegir els relats premiats a continuació:

La cançó, per Catalina Flamini, 1r d’ESO

Cada  vegada que passava la tarda sola, sentia una cançó molt rara. Era una cançó que la cantava una dolça veu, era com … com la veu d’una nena. Però quan estava amb el meu xicot o amb els meus amics, no la sentia .

Dimarts 13 a la 03:33, vaig sentir plorar una nena. La meva ment deia que no sortís, però, havia d’anar a veure-la. Vaig sortir de casa, estava tot fosc, i vaig veure la nena.

Tenia els cabells marrons i llargs, però tenia una roba de la guarderia, una faldilla vermella i un jersei blau.

Vaig voler anar a preguntar-li què li passava però en arribar a la carretera … vaig sentir  la cançó  retornada, com si fos l’eco. Vaig intentar de moure’m però tot va ser en va …

Ella se m’acostava …

Los cuernos de José Manuel, per Àfrica Aranda, 2n d’ESO

Había una vez, un pueblo muy lejano al borde de la montaña. Había un niño llamado José Manuel. José Manuel tenía una cabra negra y otra blanca que se llamaban Pablo y Alba.

Los ciento cincuenta y tres habitantes que vivían allí le decían que esas cabras tenían unos cuernos impresionantes, así que José Manuel decidió hacer un largo camino hasta otro pueblo para participar en un concurso de cuernos.

José Manuel tenía que coger un autobús, un tren, un metro y un taxi para llegar a ese pueblo donde se hacía el concurso. Tenía que hacer bastantes pruebas para ganar y después de tanto esfuerzo ¡ganó! Y el premio era de 15.000 euros y un coche Seat Ibiza.

El bosc dels cérvols, per Jicol Ulpiano Barut Aquino, 3r d’ESO

Hi havia una vegada un noi, el nom del qual no recordo. Era un entrevistador que havia de visitar un poble, el nom del qual també desconec.

Quan va arribar al poble, va veure que els ciutadans eren molt peculiars, tot el poble tenia una creença religiosa en un déu en forma de cérvol que els lliuraria d’aquest món, i que situaven en un castell al bosc. Li van dir que tot ésser que no cregués en el seu déu moriria en dues hores. L’entrevistador no els va creure i va endinsar-se al bosc amb càmeres. Una hora més tard es van sentir crits que provenien del bosc.

L’últim que van saber de l’entrevistador va ser que una càmera va captar  un cérvol antropomòrfic de dos metres d’alçada que s’emportava el seu cadàver. 

Es creu que el cérvol és immortal i podria estar a qualsevol racó del seu bosc, possiblement té una edat de milions d’anys.

No title, by Naiara Teresa Lopes Coutinho, 4t d’ESO

Normally, I love to walk in the dark. However, tonight was different.

The silence was so instense that the only thing my ears could hear was my own footsteps. Suddenly, my legs stopped, all turned even darker I passed out. I woke up. “Where am I?” I asked myself. 

I was next to a church, in the middle of a  cementery. I looked forward and saw someone; that someone was me. 

“Why am I looking at myself? And… Why is there a shadow next to me?” I wanted to get closer, but everything turned dark again.

Tinc por, per Nada Errati, 1r de Batxillerat

                Un dia com aquest, el 31 d’octubre a les 00.00 en un petit barri de Barcelona a casa del Paul Vázquez, van passar uns quants successos paranormals mentre jugava a la ouija amb els seus dos millors amics, la Mirta i en Rik.

              La Mirta no deixava d’advertir els seus dos amics que tenia por i de les possibles repercussions que podria tenir aquest joc en el futur, segons les anècdotes que la gent explicava protagonitzades per la ouija i coses paranormals. En Paul i en Rik li deien que no tingués por i que segur que no passaria res. Ells deien que només provarien un parell de preguntes i aleshores guardarien el taulell i el got.

            La primera pregunta que van fer va ser si hi havia algú, el got no es va moure. La segona va ser si els escoltava, tampoc van obtenir cap resposta, i la tercera i última, va ser si algú volia jugar amb ells. Els tres amics en veure que no canviava res van decidir plegar, però just quan tots tres s’anaven a aixecar, el got es va començar a moure, els nens van quedar parats i van seure, i la Mirta anava llegint mentre plorava, el que deia el tauler “No esteu sols”.             

           Espantats van decidir moure una vegada més el got escrivint “Q U I E T S ?”. No van obtenir cap resposta, però es van començar a sentir molts cops i tots el  llums es van apagar com si estiguessin en una pel·lícula de terror. Ells tres atemorits, van seure a terra arronsant-se d’espatlles i van començar a cridar. 

             Llavors la Mirta va començar a comportar-se d’una manera estranya, mentre somreia també estava plorant i amb la veu entretallada els hi va dir “us vaig dir que no volia jugar, que tenia por. Ara us en foteu i ateniu-vos a les conseqüències”. Però de sobte, la seva cara feia un canvi radical i amb el terror als seus ulls els demanava disculpes pel que anava a fer. La seva mirada estava perduda, era com si no fos ella mateixa. Les seves mans estaven plenes de sang, es va aturar davant del Paul i li va començar a acariciar la cara, mentre seguia plorant li va dir “et vaig dir que no volia jugar, i tu no em vas fer cas”, en Paul li va suplicar que parés, que tenia por. Ella va començar a riure i li va contestar “no et preocupis, seran només un parell de partides i veuràs que no passarà res.”

Segons després la Mirta va alçar el braç, i va elevar en Paul cap al sostre. De la por, ell es va orinar a sobre. Allò semblava interminable, tant que va perdre la consciència.

             De la nit al dia es va començar a despertar, però no entenia res, tot era normal, els seus dos amics l’estaven despertant, quan ell els va preguntar què havia passat, li van dir que semblava que s’havien quedat adormits mentre veien aquells vídeos paranormals d’internet. En Paul es va quedar bocabadat mirant la Mirta, ella li va preguntar si estava bé, i li va contestar que sí, a la qual cosa li va respondre “per un moment… m’havies espantat, pensava que ho recordaves tot”. Quan ell li anava a contestar el va interrompre en Rik dient-li que s’havia pixat, tots tres van començar a riure per la situació.              

Més tard quan s’estaven acomiadant per anar cadascú a la seva respectiva casa la Mirta li va dir xiuxiuejant i amb veu tremolosa a en Paul “Paul… tu i jo, som molt bons amics… però la pròxima vegada fes-me cas”. I va marxar sense donar-li temps per respondre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>