Entra de pressa a la sala. Els nois i noies de 2n d’ESO fa cinc minuts que l’esperen impacients. L’aplaudiment és llarg i sincer i la Gemma ens torna l’agraïment en forma de llarg somriure.
Després de les presentacions s’estableix un col·loqui interessantíssim sobre literatura juvenil i també hi ha nombroses preguntes i opinions sobre les dues novel·les llegides, Xènia, estimar NO fa mal i 650 puntades. La implicació dels estudiants és total: Carlos López de 2n C ens llegeix un fragment de la novel·la, de rabiosa actualitat, ja que parla del “No és no” i Maira Velázquez fa de moderadora del debat que s’estableix a partir de les preguntes dels companys.
L’autora conta amb entusiasme els seus inicis en el món de la narrativa . Quan el seu fill tenia mesos ella era a casa i inventava històries que escrivia a estones. El seu marit, corrector lingüístic, en llegir-ho li va dir que, sense saber-ho, havia escrit una novel·la juvenil i la hi va fer publicar. Aquella va ser la primera de tot un seguit de creacions pensades per als més joves que li han permès deixar la seva antiga feina d’informàtica i viure exclusivament de la literatura. Es veu que de petita llegia moltíssim, malgrat que va entrar per primer cop a una llibreria quan ja tenia vuit anys i que els seus pares no havien llegit mai ni un sol llibre. De fet, Pasqual es defineix com “Una friqui de la lectura” i afirma que “Si vols escriure, has de llegir molt.”
Després de l’esbarjo, Ana Saludas i Lua Ruiz comparteixen apunts biogràfics i l’obra de la novel·lista amb els nois i noies de 1r d’ESO. Tot seguit, Aina Cruz, que ha llegit la trilogia protagonitzada per la Xènia, parla als seus companys de les tres novel·les. Els alumnes gaudeixen d’una xerrada que se centra en la novel·la més exitosa de Pasqual, Xènia, tens un WhatsApp.
La darrera sessió de la trobada, amb 3r d’ESO, serveix per aprofundir en el procés de creació d’una obra literària i concretament en una de les més fantasioses i alhora documentades ,“La relativitat d’anomenar-se Albert” treballada durant el 2n trimestre. L’autora mostra especial interès per la guia de lectura realitzada sobre aquesta novel·la “científica” per l’estudiant de 3r Marila del Castillo.
Els tres col·loquis acaben amb la clàssica, esperada, signatura d’exemplars amb dedicatòria. I amb un somriure franc que no ha abandonat en cap moment de les més de tres hores de xerrada, és el somriure d’algú que gaudeix amb els llibres, que gaudeix del que fa, d’una escriptora que no només ha aconseguit l’èxit, sinó també quelcom més important: el reconeixement dels joves lectors. Gràcies, Gemma. Gràcies, Editorial Barcanova.
