Tot va començar el 14 de gener ben d’hora. Havíem de ser a l’institut a les 6:30 h o 6:40 h, i la veritat és que estàvem força cansats, però molt il·lusionats. El viatge en autocar va durar unes tres hores; va ser una mica llarg i pesat, però ens ho vam passar bé xerrant entre nosaltres. Quan vam baixar del bus, vam notar de seguida el fred: feia uns 3 graus!

Només baixar del bus, ens vam posar en marxa. El primer pas va ser el repartiment del material: ens van assignar botes, esquís, cascos i una targeta d’accés mitjançant un número per ordre de llista. Dividits en grups amb monitors com la Núria, vam començar amb les lliçons bàsiques en pendents molt suaus: aprendre a caminar amb els esquís i, sobretot, a frenar fent la “falca”. Alguns vam tenir moments divertits, com xocar contra el grup per no saber frenar a temps o fer caure accidentalment nens d’altres escoles.

Després de dinar l’entrepà de la motxilla, vam seguir practicant i alguns ja vam començar a utilitzar la cinta transportadora per baixar des de més dalt. La tarda ens va portar a Puigcerdà, on vam gaudir d’una hora i mitja de patinatge sobre gel. Per a molts era la primera vegada i anàvem agafats a la paret, però amb l’ajuda d’instructors com el Martin, vam acabar aprenent. Finalment, vam arribar a la casa de colònies, vam sopar macarrons i pollastre, i tot i que estàvem esgotats, molts ens vam quedar jugant a l’UNO o a l'”impostor”.

El segon dia va començar a les 7:45 h amb un esmorzar complet de cereals, pa amb pernil i suc. De tornada a les pistes, la jornada va ser més intensa: quatre hores de pràctica on vam aprendre a fer girs en “S” i a coordinar millor el cos. El moment més emocionant va ser pujar al telecadira; tot i que feia una mica de respecte, les vistes des de dalt eren espectaculars i baixar des d’allà dalt va ser increïble.

Vam dinar en un restaurant a prop de les pistes i, a la tarda, vam tornar a visitar Puigcerdà. Vam passejar pel costat del seu llac congelat, on alguns van relliscar i es van embrutar les sabates amb el llot de la neu que es fonia. Vam tenir temps lliure per explorar el centre i fer compres. La nit va cloure amb una “discoteca” a la casa de colònies, tot i que, segons molts de nosaltres, “un cementiri tenia més ànims” perquè gairebé ningú ballava i preferíem xerrar o explorar la casa.

L’últim dia vam deixar les maletes enllestides ben d’hora. A les pistes ens va rebre una sorpresa: va començar a nevar i feia més fred, però l’ambient era genial. Els més valents vam fer baixades de velocitat des de dalt de tot, mentre que d’altres, més cansats, van fer una excursió per la neu o van improvisar trineus amb bosses de brossa per baixar per un turó.

Després d’un últim dinar al bar de les pistes, vam retornar el material i vam fer una parada al poble d’Alp i a un parc amb tirolina. El viatge de tornada cap a Barcelona va ser molt silenciós: gairebé tothom anava dormint. Vam arribar cap a les 17:50 h, a punt per retrobar-nos amb les nostres famílies.

Aquesta sortida ha estat una experiència inoblidable. Com diuen molts companys, l’esquí s’ha convertit en el nostre nou esport preferit perquè, al final, “les caigudes no fan mal!”. Però més enllà de l’esport, ens quedem amb els riures a les habitacions i el fet de compartir aquests últims moments amb els amics amb qui hem crescut. Repetiríem sense dubtar-ho!

Redactat amb la col·laboració d'Alexander, Ángel Sofía, David, Hafsa, Gursi i Qasim.