Les olimpíades de filosofia que es van celebrar a Tortosa no van estar del tot preparades per a l’ocasió, ja que hi havien errades en l’organització, com per exemple la manca de taules per als alumnes, els quals havien d’escriure a les pròpies cadires en les que estaven asseguts. Un altre problema va ser que no van participar el mateix nombre de grups per institut, posant en desavantatge als que només portaven un grup.
Però la principal errada va ser l’elecció del jurat, ja que aquest estava format pels mateixos professors dels centres que hi participaven i per tant desitjaven que guanyés el grup del seu centre.
A la dissertació de 4rt d’ESO hi va haver un empat entre el grup de l’Institut de la Sénia i el grup de l’institut Dertosa, que posteriorment va ser el que va guanyar a causa d’un petit enfrontament entre els professors.
El que van decidir va ser passar a corregir les dissertacions, però com estaven les dues molt igualades s’ho van jugar a cara o creu.
Aquesta no va ser la solució correcta, ja que hi ha moltes maneres de desempatar i aquí estàs fent d’aquestes olimpíades de filosofia una competició d’atzar. Una alternativa seria canviar de jurat, ja sigui utilitzant a gent imparcial que no tinguin res a veure amb qualsevol institut participant, una altra seria fer que els professors no puguin corregir el seu institut ni veure les qualificacions dels altres o que els alumnes participants triïn el grup guanyador.
Aquest fet fa reflexionar ja que el tema de les Olimpíades de Filosofia es basava en fer el correcte o l’incorrecte per a obtenir un benefici, i ha succeït una cosa molt similar en la pròpia elecció del grup guanyador. Ja que d’una competició de coneixement ha passat a ser una d’atzar sent ocultada pels membres del jurat als alumnes participants. Va ser correcta la solució que van elegir per a desempatar?
A més a més, aquesta decisió d’elegir el grup guanyador d’aquesta forma va provocar un petit enfrontament entre el professor Rafel Haro i Tesa Hidalgo, professora del centre. La professora Tesa estava votant al grup de l’institut de Rafel i els va posar un 0 a una part de la rúbrica ja que no l’havien fet el suficient bé. Rafel ho va veure i va reaccionar baixant la nota al grup de La Sénia per a venjar-se, ja que creia que la professora no tenia que haver elegit posar aquesta nota al grup dels alumnes del seu centre.
