Tal com diu serpadres.es la conciliació és organitzar la càrrega laboral i els horaris adaptant-se racionalment a les necessitats de la família: atenció als fills, presència de pare i mare a la llar i màxima dedicació mútua. Actualment s’està treballant per fer aquesta conciliació familiar un poc més justa, igualant així les setmanes de baixa de paternitat i maternitat. L’actual president d’Espanya, Pedro Sánchez, està intentant millorar tot aquest procés limitant el nombre de mares que han de triar entre ser bona mare o continuar amb la seva carrera professional. Però no es pot dur a terme degut als pressupostos de l’estat.
Aprofitant aquest tema hem parlat amb la TIS del centre, Íngrid Castell, que va tindre un fill fa molt poc temps. Durant aquest temps hem comentat amb Ingrid diversos aspectes de la conciliació familiar. Un exemple és donaria als instituts que sí que s’adapten a les necessitats del treballador o treballadora que demana aquesta baixa. “Es van adaptar als meus horaris, i l’hora de baixa per l’excedència me la van deixar triar”- ens va comentar Íngrid. “Però segur qui hi ha empreses on no tenen aquesta flexibilitat ni amabilitat per adaptar-se als horaris dels treballadors i llavors no tenen cap altra opció que dimitir”.
La conciliació familiar és pràcticament nul·la ja que ,segons la llei, a les 16 setmanes les mares han de tornar a treballar i els pares, encara pitjor, a les 5 setmanes. Un fill amb només 16 setmanes no es pot valdre per si mateix i per tant, necessita molta atenció. Si aquest nen no té més familiars que el puguin atendre la família hauria de deixar una part del seu sou en una cuidadora. A part de l’aspecte econòmic també està el sentiment ja que es fa molt pesat treballar sabent que el teu fill gairebé recent nascut està a casa amb un home o dona que no eres tu.
L’actual normativa explica diferents permisos.
El primer permís, el de paternitat, ofereix als pares cinc setmanes de baixa cobrant el 100% del seu sou. Mentre que si està a l’atur queda suspès i passaria a cobrar el pagament de paternitat. Personalment creiem que és injust i estem a favor amb l’actual president en igualar el temps de baixa tant en els homes com en les dones, però tot i així 16 setmanes es un temps gairebé nul. Per exemple en el cas d’Íngrid ens va dir que ho va portar malament ja que 16 setmanes no són gairebé res i que augmentaria més setmanes per als pares (entre 16-20).
En el cas de les mares, el de maternitat, és diferent, ja que elles disposen d’una baixa per maternitat superior, 16 setmanes, cobrant igualment el 100% del seu sou. Això exigeix haver cotitzat al menys 180 dies durant els últims 7 anys. Si la mare té 21 anys quan neixi el nadó no s’exigeix període de cotització. Després de parlar amb la TIS del centre, Íngrid Castell, vam arribar a la conclusió de que mínim hauria de ser tot un any de baixa per maternitat ja que el nen o nena a les 16 setmanes encara és molt petit i si no tens algú per deixar-lo gastaries una gran part del teu sou en una cangur o sinó deixar la feina per cuidar al fill, i per tant renunciar a una qualitat de vida superior per només viure amb un sou en el cas de que el pare treballi. En el cas de la mare ens digué un any.
Un altre permís és el de lactàncies que consisteix en que durant 9 mesos la mare té dret a 1h de absència del treball per cada 8h. La llei de conciliació recull el dret a reduir la jornada per cuidar als nens menors de 8 anys, es tracta d’un dret no retribuït que vindrà acompanyat d’una reducció salarial proporcional a les normes que es deixen treballar.
I per últim el permís d’excedències que tracta en que el treballador té garantit el dret a que li guardin el seu lloc de treball durant almenys 1 any. Després de complir la baixa les empreses permeten als empleats adaptar els horaris a les seves necessitats .En el cas de que sigui família nombrosa s’amplia fins als 15 mesos. I si es tracta de categoria especial fins als 18 mesos.
Amb tot això, s’arriba a la conclusió de què les mares treballadores, en algun moment es veuen forçades a elegir entre la seva carrera professional i la seva feina cuidant als seus fills. Si les empreses fessin un esforç més gran com per exemple treballar des de casa o una flexibilitat més gran d’horaris llavors facilitaria molt més la feina a totes les mares i així poder combinar les dues facetes.
