A l’institut de la Sénia, al principi d’aquest curs es van dur a terme una sèrie de xerrades sobre el LGBT per tal d’ensenyar a l’alumnat la realitat sobre les persones que se senten discriminades per la seva identitat sexual. La primera xerrada va ser duta a terme per una noia transsexual que va explicar la seva experiència. La segona tractava sobre l’homosexualitat: Jordi Ibáñez va parlar també del seu cas, mentre que la tercera, feta per la professora Victòria Almuni, va tractar sobre la Pastora, un exemple de persona que va patir discriminació per una malformació congènita. Per finalitzar aquesta sèrie de xerrades, els alumnes de 1r de Batxillerat van reflexionar sobre el tema i van poder conèixer unes altres noies transsexuals de Benicarló.
LGTB és la sigla composta per les inicials de les paraules lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Aquestes inicials, que coincideixen en diversos idiomes, entre ells el castellà i el català, donen lloc a una expressió va tenir l’origen en l’idioma anglès als anys 90. El terme ha estat resultat d’una evolució durant la qual es van anar afegint lletres per tal d’incloure les diverses comunitats discriminades per raó de la seva identitat sexual. Inicialment s’utilitzava l’expressió «homosexual» o «gai», però algunes organitzacions de persones lesbianes i bisexuals la van qüestionar com insuficient. Això va portar a la creació de les sigles «LGB». Posteriorment, les persones transsexuals van fer una crítica similar donant origen a «LGTB» .
La transsexualitat és un terme que es refereix a una persona que vol recórrer o que ha recorregut a tractament hormonal i quirúrgic per adquirir l’aparença física de les persones de l’altre sexe. El seu origen s’atribueix principalment a la discordança que presenta la personalitat i emocions d’un individu pel que fa a les normes socioculturals de gènere. Aquesta inconformitat porta a intentar adequar el cos amb el sexe autopercebut i a viure com a persones de l’altre sexe.
La primera de les quatre xerrades es van fer a l’institut va ser per una advocada transsexual que era amiga d’una advocada del poble, Isa Castell. Al llarg de la xerrada parlava sobre com va ser el canvi de sexe, el seu procés i la reacció dels companys de feina.
L’homosexualitat és l’interès i l’atracció sexual i afectiva cap a les persones del mateix sexe. A mesura que van passant els anys aquesta tendència sexual s’ha anat normalitzant com hauria d’haver estat des del primer moment. Per això s’han fet dos xerrades a l’institut sobre aquest tema per tal d’informar i transmetre la realitat.
Hi ha diversos estudis sobre aquest tema i una mitjana del 8% de la població són homosexuals, mentre que un 20% s’ha sentit atret algun cop per alguna persona del seu mateix sexe. Una dada bastant interessant és que hi ha més xics que els agraden els xics que xiques que els agraden les xiques.
Una de les principals raons per la qual la gent no es confessa homosexual és el pensament que tindrà l’altra gent sobre ells i si els acceptaran tal i com son. Aquesta forma de menyspreu es diu homofòbia i és la discriminació envers algú per estimar una persona del mateix sexe. Tot i els milers de nens que se senten maltractats per ser homosexuals, cada cop hi ha més gent que ho respecta i ajuda per tal d’estalviar aquests patiments.
La xerrada sobre l’homosexualitat va ser duta a terme per Jordi Ibáñez, un noi jove de Sant Carles de la Ràpita, el qual va parlar sobre molts dubtes que les persones tenim sobre l’homosexualitat. La seva xerrada la va dividir en dues parts: la primera que parlava sobre com va evolucionar la visió que les persones han tingut dels homosexuals al llarg dels temps, passant així per diferents etapes històriques on estava molt mal vist, i una segona part en la qual parlava sobre la seua experiència personal (com es va sentir, com van reaccionar els seus pares…).
La tercera xerrada, que va tenir lloc a l’institut, parlava sobre Teresa Pla Messeguer, coneguda com “La Pastora”. Va ser una persona que sofria una malformació sexual congènita. Els seus pares la van inscriure al registre civil com a dona per no haver de fer el servei militar. Va passar la seva infància amb soledat dedicada a guardar ramats. El 1949 un guàrdia civil la va humiliar obligant-la a despullar-se. Això la va portar a unir-se als maquis. Després d’haver estat a la presó es va començar a vestir com un home i fins i tot es va canviar el nom a Florencio.
Durant la xerrada també ens van explicar el llibre “Donde nadie te encuentre” d’Alícia Giménez Bartlett que narra la història d’una psiquiatra especialitzada en ments criminals que investiga a la Pastora.
I l’última xerrada que es va fer a l’institut va ser iniciada per la professora del centre Tesa Hidalgo, que va reunir un grup de joves transsexuals dels voltants del poble (Benicarló i Vinaròs) per tal que els contessin als alumnes de batxillerat les seves experiències, la reacció dels seus pares al dir com se sentien… Aquesta xerrada va ser l’última de totes i els alumnes estaven contents i satisfets d’haver après coses noves sobre aquests temes.



