Benvolgudes famílies,
El 13 de gener morí una escriptora i periodista compromesa i perseverant a causa de l’esclerosi que patia. Autora de novel·les i relats, històries amb un domini magistral en la creació de climes tensos, espais obsessius, escenes cruels o fortament sensuals, experiències violentes, insuportables… i el domini en la construcció de personatges complexos i rics, dramàtics, capaços d’atrapar els lectors i en alguns casos corglaçar-los. Des de la primera Júlia o el primerenc mossèn (Verdaguer), hi descobrim personatges com la Dorothy de La salvatge, la Mercè de La vida sense ell, l’Enric d’El professor de música, la Wing d’Un tros de cel, en Jonàs, la Fernande Olivier, amant de Picasso,… personatges que remunten per sobre de les seves trames respectives i es converteixen en algú de qui parlar, com si tinguessin existència més enllà del llibre que els va fer néixer, tal com funcionen els mites. Isabel-Clara Simó és capaç d’omplir-nos els prestatges de l’ànima amb mons densos i personatges potents i singulars. Però ha abordat tota mena de novel·les, des de les més complexes a les més lleugeres, de les delicades a les més brutals, juvenils, d’intriga o criminals, psicològiques…
Aquí us deixem un enllaç per a saber-ne més:
https://www.escriptors.cat/index.php/autors/simoic/biografia-isabel-clara-simo
ISABEL-CLARA SIMÓ (1943-2020)
