Sortida: Història de l’Art, Llatí i Grec

Aquest 9 de setembre els alumnes d’Història de l’art, Llatí i Grec vam anar a veure tres exposicions de temàtica molt diferent.

Art i mite. Els Déus del Prado

La primera exposició va ser Art i mite. Els déus del Prado que aplega una acurada selecció d’obres que formen part de les col·leccions del Museu Nacional del Prado. A partir de pintures, escultures i medalles –datades entre el segle I aC i el final del segle XVIII–, s’ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia clàssica i la seva representació al llarg de la història de l’art. 

Soooo lazy. Elogy del malbaratament 

La segona exposició, una valoració positiva de la mandra! I es que des de quan la mandra és considerada la mare de tots els vicis? Ser un mandrós de debò, no fer res en absolut. No dedicar-se a res útil. Ser un inútil del tot. Els dilluns al sol. Els altres dies al sofà. No ser productiu. Malgastar el temps. La nostra millor virtut és malbaratar el temps, lliurar-nos del tot i seriosament a la mandra. La mandra és la mare de tots els vicis.

Sooooo lazy. Elogi del malbaratament parteix de la noció de consum de George Bataille, en la qual sosté que l’economia no es basa en la producció i el consum sinó en la despesa com a malbaratament. Acceptar el malbaratament com una cosa necessària i plantejar un ús del temps divers comporta una disminució de la feina i articula una manera alternativa de vida en comú, en la qual la mandra es posa en valor.

Vampirs. L’evolució del mite

I la tercera i última exposició que anava sobre els vampirs! Al començament del segle XX, la indústria cinematogràfica, acabada de néixer, es va apropiar ràpidament del mite del vampir, sorgit de supersticions gregues i àrabs antigues, estès a l’Europa Central durant l’edat mitjana i reforçat durant el segle XVIII en escrits científics i en novel·les del romanticisme anglès del segle XIX. La pel·lícula expressionista Nosferatu (1922), de F. W. Murnau, una adaptació lliure de la novel·la Dràcula, de Bram Stoker, es va convertir en una obra fonamental de la relació entre el cinema i el mite del vampir. Entre les coses que més ens va impactar va ser veure els vestits originals de la pel·lícula Drácula de Bram Stoker, de Coppola, sobretot la kilomètrica capa vermella que lluïa Dràcula.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>