El dia 6 de maig férem una sortida amb el grup de l’assignatura optativa de Reptes de Biologia i Geologia, de 1r de batxillerat, amb els professors Isabel González i Pedro Fernández com a acompanyants. El recorregut va començar al final de la línia de l’autobús V5, a uns 100 m de distància d’una antiga pedrera que dona nom al barri.
La Pedrera es diu Pedres Albes, nom que prové del llatí “Petres Albes“, perquè des de l’Edat Mitjana s’extreia roca de la muntanya. Aquesta roca és un tipus de granit de color blanquinós, raó per la qual se li donà aquest nom. Segons els historiadors, sembla que des del segle X es van explotar diverses pedreres en aquesta zona de la muntanya. Aquesta roca s’utilitzava en construcció per les seves característiques de duresa i, en ser una roca cristal·lina, també era utilitzada, polida, com a roca ornamental. En temps passats se’n van fer moltes llambordes per pavimentar la ciutat de Barcelona. A la pedrera també vàrem observar diverses surgències o fonts naturals (deus), de les quals brollava una mica d’aigua, gràcies a les pluges dels últims dies. L’any passat aquestes deus eren seques.
Després continuàrem caminant cap amunt i passàrem per una masia del segle XVII, que ara es troba envoltada de xalets de luxe, però que abans estava aïllada. Va pertànyer a l’orde religiosa dels Dominics. Hi tenien diversos conreus i aigua abundant, ja que al pati de la casa hi brolla una font natural, que s’anomena Font del Lleó, que dona nom, també, a un carrer que hi ha una mica més amunt.
Més endavant observàrem algunes zones recobertes d’unes sorres (sauló) que són el resultat de la meteorització del granit i que, malgrat que és una roca molt dura, s’acaba descomponent, en estar sotmesa a la intempèrie durant milions d’anys. En aquesta zona el sauló és un bon aqüífer que permet la infiltració d’aigua, que hi circuli a través i que es formin fonts naturals. El granit fresc de sota constitueix el nivell impermeable. La sorra granítica s’utilitza per afegir-la al terra dels parcs per augmentar la permeabilitat del sòl i evitar la formació de tolls quan plou. En aquesta mateixa parada, al carrer Font del Lleó, es va produir l’anècdota de la jornada: algunes alumnes van veure entrar un cotxe en un xalet i al seu interior varen veure que hi havia l’entrenador Pep Guardiola, que també havia estat jugador del Futbol Club Barcelona.
En arribar a la carretera de les Aigües vàrem esmorzar en un mirador des d’on hi havia una vista privilegiada de la ciutat de Barcelona i dels voltants. El nom d’aquest camí de terra és degut al fet que es va fer per col·locar-hi les canonades d’aigua potable.
Una estona més tard, ens vàrem dirigir cap a l’oest, per la mateixa carretera de les Aigües, fins arribar al Torrent del Lleó. Alguns de nosaltres pujàrem pel torrent i arribàrem a les antigues galeries de la Mina Juanita. La mina Juanita és una antiga explotació de sulfurs metàl·lics, com la galena (sulfur de plom), que també conté ferro i zinc. Aquests sulfurs, en oxidar-se, donen diferents colors a la roca (grocs, vermells, grisos, etc.). El plom és un metall molt verinós, raó per la qual ha disminuït molt el seu ús. També baixava aigua subterrània molt contaminada que brollava de la roca.
Després vam continuar per la carretera de les Aigües en direcció est fins a arribar al barri de Can Caralleu, punt des d’on començàrem el camí de baixada. A mig recorregut entràrem al parc de l’Oreneta, on es troba, ben conservada, una mostra del bosc mediterrani original que l’activitat humana ha destruït en molts indrets de Catalunya. Malauradament, no vam poder quedar-nos més estona al parc, ja que anàvem justos de temps i havíem de tornar a l’institut.
Cap a les 14h, finalment, agafàrem l’autobús V3, a la parada de ronda de Dalt- Av. J.V. Foix, i tornàrem cap a casa.
El curs vinent, si tot va bé, probablement es tornarà a realitzar aquesta sortida.
Isabel González, professora de Biologia,
Pedro M. Fernández, professor de Medi Ambient
