El dia 17, d’abril, férem una sortida a Pedralbes i la Carretera de les Aigües amb el grup de 2n de Batxillerat, amb els professors Isabel González i Pedro Fernández com a acompanyants. El recorregut començà al final de la línia d’autobús V5, a uns 100m de distància de l’antiga pedrera que dona nom al barri.
La pedrera es diu Pedres Albes, nom que prové del llatí “Petres Albes”, perquè des de l’Edat Mitjana s’extreia roca de la muntanya. Aquesta roca és un tipus de granit de color blanquinós, raó per la qual se li donà aquest nom. Segons els historiadors, sembla que des del segle X es van explotar diverses pedreres en aquesta zona de la muntanya. Aquesta roca s’utilitzava a la construcció per les seves característiques de duresa. A més, en ser una roca cristal·lina, també s’utilitzava, polida, com a roca ornamental. En temps passats s’hi van fer moltes llambordes per pavimentar la ciutat de Barcelona. A la pedrera també vàrem observar diverses surgències o fonts naturals (deus), si bé només una tenia aigua. La resta no brollava a causa de la sequera que estem patint.
Després continuàrem el camí de pujada i passàrem per una masia del segle XVII, que ara es troba envoltada de xalets de luxe, però que abans estava aïllada. Va pertànyer a l’ordre religiosa dels Dominics i allà hi tenien diversos conreus i aigua abundant, ja que al pati de la casa hi brolla una font natural que s’anomena Font del Lleó i que dona nom, també, a un carrer que hi ha una mica més a dalt.
Més endavant observàrem com algunes zones estan recobertes d’unes sorres (sauló) que són el resultat de la meteorització del granit i que, malgrat que és una roca molt dura i sotmesa a la intempèrie durant milions d’anys, s’acaba descomponent. En aquesta zona el sauló és un bon aqüífer que permet la infiltració d’aigua, que aquesta hi circuli i la formació de fonts naturals. El granit fresc de sota constitueix el nivell impermeable. La sorra granítica s’utilitza per afegir-la al terra dels parcs per augmentar la permeabilitat del sòl i evitar la formació de tolls quan plou.
En arribar a la carretera de les Aigües vàrem esmorzar en un mirador on hi ha una vista privilegiada de la ciutat de Barcelona i dels voltants. El nom d’aquest camí de terra és degut al fet que es va fer per col·locar-hi les canonades d’aigua potable. Per casualitat s’estaven fent obres a la canalització i les vàrem poder observar, ja que van sota terra.
Una estona més tard ens vam dirigir, per la mateixa Carretera de les Aigües, cap a l’oest, fins arribar al Torrent del Lleó. Alguns de nosaltres pujàrem pel torrent i arribàrem a les antigues galeries de la Mina Juanita i férem una sèrie de fotografies. La mina Juanita és una antiga explotació de sulfurs metàl·lics com la galena (sulfur de plom) i també conté ferro i zinc. Aquests sulfurs, en oxidar-se, donen diferents colors a la roca (grocs, vermells, grisos, etc.). El plom és un metall molt verinós i per aquest motiu n’ha disminuït molt l’ús. També baixava aigua subterrània molt contaminada que brollava de la roca.
Després vam continuar en direcció est fins al barri de Can Caralleu, on començàrem a baixar. A mig camí entràrem al parc de l’Oreneta, on es troba, ben conservada, una mostra del bosc mediterrani original, que l’activitat humana ha destruït en molts indrets de Catalunya. Allà vam disposar d’un temps d’esbarjo per gaudir d’algunes instal·lacions del parc.
Finalment, cap a les 14h, agafàrem l’autobús V3 a la parada de Ronda de Dalt- Av. J.V. Foix i tornàrem cap a casa.
