El dimecres 18 de novembre vam fer una sortida a la muntanya de Montjuïc amb l’alumnat de Biologia de 2n de batxillerat i els professors Ismael Sánchez (de Biologia) i Pedro Fernández (de Ciències de la terra). Aquesta excursió havia estat havia estat programada pel curs passat però no es va poder realitzar a causa de la pandèmia de la COVID-19.
Durant la sortida vam estudiar les roques sedimentàries que formen la muntanya i que són molt visibles als fronts de les antigues pedreres de la zona Sud de la muntanya. També vam parlar de la problemàtica d’aquesta zona on són freqüents els despreniments i l’erosió produïda per les pluges. A més a més, durant segles es van extreure matèries primeres de la muntanya: fusta i roques principalment, però també altres materials.
Actualment no queda ni rastre del bosc mediterrani original i algunes de les antigues pedreres abandonades han estat omplertes d’escombraries. De fet, fins a principis dels anys 70 la part Sud de la muntanya de Montjuïc va ser l’abocador de Barcelona. L’erosió és intensa en el material format pels antics runams de la pedrera. L’extracció de roca provocava moviments de terra que va quedar escampada per tota aquesta zona. Aquest material molt tou format per un barreja de argiles, sorres i còdols angulosos és fàcilment erosionable i a vegades durant les pluges de la tardor, típiques del clima mediterrani (molta pluja en poc temps), apareixen grans solcs erosius com vam poder veure a la sortida.
Pel que fa als despreniments dels fronts de les pedreres, aquests són deguts a l’elevada pendent d’aquests talussos, que facilita l’actuació de la força de la gravetat, les esquerdes de les roques, i també les pluges. L’aigua penetra pels porus i esquerdes de les roques un fet que provoca l’augment el seu pes i la pressió hidrostàtica interna. En materials tous es provoquen esllavissades (lliscament de terres) degut a l’absorció d’aigua per part de les sorres i argiles.
Per altra banda també vam poder estudiar les característiques d’algunes plantes que es troben a la muntanya de Montjuïc i practicar l’orientació amb un mapa topogràfic de la zona. En una de les fotos ens va passar un incident curiós: a en fer-nos una foto de grup un gos es va posar al nostre costat perquè també volia sortir. (Foto 1).
Les següents fotos les vam fer sobre una roca on hi havia hagut l’antic Castell del Port de l’època medieval (Foto 2) i des d’aquí vam poder veure la pedrera Moragues, actualment aprofitada per fer enterraments a terra, i on es pot observar el monument de la tomba del president de la Generalitat durant la República Lluís Companys afusellat al Castell de Montjuïc. (Fotos 3 i 4)
En tornar cap a casa ens vam aturar en el monument que ha fet l’Ajuntament i que està dedicat a totes aquelles persones migrades que van arribar a Catalunya , procedents de l’Estat Espanyol, durant els anys cinquanta i seixanta. La manca d’habitatge i la pobresa va fer que la muntanya estigués tan plena de barraques que aquestes construccions arribaven fins la zona militar de l’actual castell de Montjuïc.
En resum va fer un dia molt bo i ens ho vam passar molt bé!
