Els dies 7, 8 i 9 d’abril vam fer una sortida molt especial al refugi antiaeri  307 de Poble Sec. Fou especialment emocionant el fet de poder entrar en un refugi fet per civils per tal de protegir-se dels bombardeigs que va patir Barcelona l’any 1938.

Construït pels veïns del Poble Sec, comptava amb diverses estances: lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre d’altres. Recorrent-lo es poden reviure les angoixes d’una ciutat que durant la Guerra Civil es va enfrontar a un fenomen nou: el bombardeig indiscriminat de la població civil, una pràctica militar que només havia estat breument assajada durant la Primera Guerra Mundial.

Aquest refugi, juntament amb el de la plaça del Diamant a Gràcia o el de Sant Adrià de Besòs és un dels pocs exemples que han romàs dels més de 1200 refugis que va construir la població civil de l’àrea metropolinana.

Altres testimonis que ens van il·lustrar el període de la guerra van ser la plaça del Milicià Desconegut, a la plaça del Pi, i la plaça de Sant Jaume  (des d’on es declarà la República Catalana).

Tot plegat ens va servir per posar un escenari versemblant a la novel.la que havíem llegit en la matèria de llengua catalana, Negra Nit, de Lolita Bosch, a més d’aprofundir en alguns episodis de la història del segle XX que ja havíem vist a la matèria de socials.