Els alumnes d’Història de l’Art han fet una sortida al Pavelló Alemany de Mies van der Rohe i al Caixaforum. En aquesta sortida s’ha pogut apreciar la intervenciò ‘Mies Missing Materiality’ realitzada per Anna & Eugeni Bach i que ha consistit a convertir durant 11 dies el Pavelló en una maqueta a mida real, despullant-lo de tota la seva materialitat. Convertir el Pavelló en una maqueta, amb totes les seves superfícies limitades a un únic material, blanc i indeterminat, posa en evidència el paper representatiu de l’edifici; desposseir el Pavelló de la seva materialitat, del seu caràcter únic, aquell que precisament el va erigir en icona del mateix moviment modern.
Al Caixaforum van participar en dues exposicions molt diferents. La primera va ser H(a)unting Images: anatomia d’un tret. És una proposta per fer una anàlisi crítica sobre l’ús de la fotografia i un cert grau de violència que es dona quan fotografiem.
Després van participar en una visita dinamitzada a l’exposiciò ‘Andy Warhol. L’art mecànic’, el creador del Pop-Art, un art gens intel.lectual i amb una ingenuïtat fresca. La mostra subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia i al consumisme de les classes populars. Per fer això, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a “propis d’una cadena de muntatge”. Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball.
