El dijous 12 de maig els alumnes del grup de 1r de Batxillerat A van fer una sortida a la muntanya de Montjuïc amb la professora de Biologia Isabel González i  amb el professor Pedro Fernández, de Ciències de la Terra i del Medi Ambient.

Durant la sortida, van estudiar les roques sedimentàries que formen la muntanya i que són molt visibles als fronts de les antigues pedreres de la zona sud de la muntanya. També van parlar de la problemàtica d’aquestes zones on són freqüents els despreniments, les esllavissades i l’erosió produïda per les pluges. La muntanya està molt alterada perquè durant segles es van extreure matèries primeres de la muntanya: fusta i roques principalment.

S’han descrit assentaments a la muntanya des del temps dels Íbers. La presència d’aigua (fonts naturals d’aigua subterrània) i matèries primeres la feia un lloc ideal per viure. Posteriorment, els romans van fundar Barcino al pla de Barcelona i van començar a explotar les pedreres.

Actualment, no queda ni rastre del bosc mediterrani original i algunes de les antigues pedreres abandonades han estat omplertes d’escombraries. Fins a principis dels anys 70 la part Sud de la muntanya de Montjuïc va ser l’abocador de Barcelona.

L’erosió és intensa en el material format pels antics runams de la pedrera sobretot quan es troben en el llit d’antics torrents tapats per aquest materials. L’extracció de roca provocava moviments de terra que va quedar escampada per tota aquesta zona. Aquest material molt tou format per un barreja de argiles, sorres i còdols angulosos és fàcilment erosionable i a vegades durant les pluges de la tardor, típiques del clima mediterrani (molta pluja en poc temps), apareixen grans solcs erosius com vam poder veure a la sortida.

Pel que fa als despreniments dels fronts de les pedreres són deguts a l’elevat pendent d’aquests talussos que facilita l’actuació de la força de la gravetat, les esquerdes de les roques, i també les pluges. L’aigua penetra pels porus i esquerdes de les roques augmentant el pes i la pressió hidrostàtica interna de la roca, que dona lloc a una pèrdua de cohesió. En materials tous i permeables es provoquen esllavissades (lliscament de terres) i en materials durs despreniments.

Per altra banda, els alumnes van practicar l’orientació amb un mapa topogràfic de la zona i marcar el camí que anàvem fent. I també van veure l’entrada d’algunes coves que havien tingut diferents usos al llarg de la història.

Després van anar a la pedrera Moragues, actualment aprofitada per fer enterraments a terra, i on es pot observar el monument de la tomba del president de la Generalitat durant la II República, Lluís Companys, afusellat al Castell de Montjuïc. Finalment, al costat de la carretera del Port van poder agafar fòssils de Turritelles, un cargol marí de fa 20 milions d’anys.

Finalment, van analitzar amb els professors la paleogeografia de Montjuïc. Aquestes roques es van formar fa 20 milions d’anys (període Miocè) a la costa amb material procedent dels torrents que venien des de Collserola i desembocaven formant un delta.