El Rec s’ha graduat. Després d’un any de formació liderat per Verificat, el nostre institut escola ha assolit el repte de superar el curs pilot com a un dels deu Centres Desfake a Catalunya.
El 30 d’abril els docents i els equips directius dels centres involucrats en aquest projecte pioner es van trobar als espais de la Fundació Bofill a Barcelona per tancar un viatge començat a la tardor. A l’acte Esquiva fakes, busca fets, es va aprofitar també per compartir una guia per ajudar tothom que estigui “preocupat per com s’informen els adolescents” i “com repensar l’educació en l’era de la desinformació”, com diu el mateix manual.
“Per aconseguir confiança mediàtica necessitem eines i instruments com els que proporciona el projecte Desfake. I que no només arribin a la nostra escola, sinó que esdevinguin cultura de centre arreu.”
Pilar Martin De La Fuente
Cap d’estudis de l’Institut Escola Rec Comtal
Davant del repte majúscul que suposa enfrontar-se a la infotoxicació a la qual les xarxes socials ens han acostumat, l’Alex Hinojo, un dels ponents de la jornada, patró de la Fundació Bofill i impulsor de Viquipèdia CAT, va subratllar que no “hem de tenir por a la complexitat. La realitat és polièdrica i multifactorial i això no ho podem modificar”, va dir.
A la @FundacioBofill avui organitzem jornada d’alfabetització digital.
Content d’haver fet el pròleg d’aquesta guia per l’educació a l’era de la desinformació. 😚
Streaming/vídeo a https://t.co/vzAt3WFkTT pic.twitter.com/b819Me4hQv
— Àlex Hinojo (@AlexHinojo) April 30, 2024
Les preguntes clau que hem de fer al nostre alumnat, va suggerir, són com aprenem el que aprenem? D’on arriba la informació que rebem? I sobretot, va concloure, “hem d’aprendre a tornar a agafar el control del nostre temps”, i no deixar que ens el controlin els que controlen la informació.
La Cristina Figueras, responsable del projecte Verificat Escola, que ha sigut l’ànima de la formació, va recordar que el problema “no es limita només a les fake news, el repte és molt més gran”: donar eines per l’AMI (Alfabetització Mediàtica i Informacional), unes sigles amb les quals els docents formats ja s’han familiaritzat, consisteix, en essència, a aprendre a llegir i escriure en l’era de la desinformació. I en última instància, a construir una societat més informada, més crítica i més resistent.
Com s’ha subratllat al llarg d’aquests mesos de formació, una resposta AMI als reptes que presenta a un alumnat d’una societat infoxicada, passa per quatre eixos: la capacitat d’interpretar les notícies i identificar les fonts fiables, l’empoderament d’una ciutadania que pugui participar activament i de manera informada al debat públic, la comprensió del mètode científic com a eina per avaluar la informació i finalment el foment de la comprensió lectora com a eina per interpretar el món.
Durant la taula rodona, la nostra cap d’estudi, la Pilar Martín de la Fuente, ha recordat, d’una banda, la importància de fer xarxa amb les institucions i altres centres, i de l’altra la importància d’educar alumnes amb esperit crític.
La també professora Iolanda Parra Garcia, antropòloga i periodista, va dir que hem de “ser conscients que tenim un problema: ni els alumnes són competents digitalment, ni la resta de la societat; i no saben que són analfabets”. Les AMI, va afegir, s’han d’aplicar als temes cabdals, com ara el canvi climàtic, el masclisme, o el racisme.
El fundador de Verificat Lorenzo Marini va recordar que “la lluita per a una ciutadania crítica requereix que cadascú faci el seu rol”. El que és evident és que “la comprensió lectora del segle 21 és més que la del segle 20: requereix totes les eines del segle passat, més algunes de noves. De no ser així, serem totes víctimes de la desinformació”.
El director general d’innovació, investigació i cultura digital en el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Joan Cuevas, va posar deures als centres escolars. “Als centres – va dir – “s’ha de respirar la idea que el propòsit de l’educació és el pensament crític”. A més a més, va afegir que “sense una pràctica docent competencial és molt difícil treballar-ho”. Als centres, va posar en relleu, “ha d’haver-hi un lideratge distribuït, habituat al debat” i “s’han d’identificar espais i temps calmats per poder-ho dur a terme”. I finalment, “s’han de connectar al seu entorn, amb les entitats que els ajudin a reforçar les pràctiques” d’implementació de l’AMI.
I va afegir que creu que s’ha d’aterrar millor el currículum a les aules, i potser es podria fer més lent, reconeixent que “el tensionament del cos docent és un problema, se li requereix que facin massa coses”. Va reconèixer que el mecanisme de les oposicions “és terrible” i que l’accés docent necessitaria ser “més acompanyat”, que “els docents no s’assemblen a la realitat social a Catalunya” i que caldria tenir “més dades i evidències” avaluant el sistema educatiu.
El professorat del Rec que va estar involucrat en aquesta formació – la Pilar, la Montse, l’Albert, el Gerard i un servidor – va preparar unes activitats didàctiques que en part s’han dut a terme ja en aquestes últimes setmanes, i en part es duran a terme l’any vinent.
View this post on Instagram
