Escrit per Maribel Romero i estudiants de 2n ESO B que ha participat en la proposta.

En un món on la tecnologia domina el nostre dia a dia, ens hem plantejat un repte que molts consideraven impensable: viure una setmana sense mòbil, una iniciativa en la qual tant alumnes com professors han participat de manera voluntària per comprovar com afecta aquesta absència en la nostra rutina.

Una setmana sense mòbil

Durant una setmana, del 14 al 21 de gener, els mòbils han estat guardats en una caixa tancada amb clau a l’escola. L’objectiu? Reflexionar sobre l’impacte d’aquest dispositiu en la nostra vida quotidiana, descobrir com organitzar-nos sense ell i explorar altres activitats sense la constant distracció digital.

Aquest repte forma part de “Què duc a les meves mans?”, un projecte en què l’alumnat de 2n B ha anat descobrint les tres cares d’un mòbil: com es relacionen els joves a través del mòbil i la quantitat d’hores que estan davant de la pantalla, la tecnologia i els minerals d’un mòbil, i la cara oculta i fosca dels mòbils, com ara els conflictes socials, econòmics i ambientals del mòbil.

“Durant una setmana, del 14 al 21 de gener, els mòbils han estat guardats en una caixa tancada amb clau a l’escola. L’objectiu? Reflexionar sobre l’impacte d’aquest dispositiu en la nostra vida quotidiana”

Aquest projecte planteja llums i ombres d’aquests aparells i convida a la reflexió en diferents vessants amb l’objectiu de conèixer l’aparell que portem a sobre.

Com ha anat l’experiència?

Les impressions dels participants han estat diverses, però totes reveladores. Alguns han descobert que són més dependents del que creien, mentre que d’altres han trobat noves maneres de gaudir del temps lliure.

Per exemple, l’Adrià ha notat que la societat està fortament enganxada al mòbil, però també ha aprofitat per fer àpats més elaborats, com unes torrades “gourmet” amb llom i espècies. L’Ot, en canvi, ha trobat en l’avorriment una oportunitat per reflexionar i ha pogut posar-se al dia amb tasques escolars.

“L’Adrià ha notat que la societat està fortament enganxada al mòbil, però també ha aprofitat per fer àpats més elaborats, com unes torrades gourmet amb llom i espècies.”

L’Ariadna ha descobert que sense el mòbil es concentra més en els deures i les activitats de classe, i la Lucía ha aprofitat per socialitzar més en persona. La Carmen ha dedicat més temps a llegir i passejar el seu gos, mentre que l’Iker ha experimentat una millora en la qualitat del seu son.

Un canvi de perspectiva

L’experiència ha posat en evidència que, tot i que el mòbil és una eina útil, també ens condiciona en molts aspectes. La Chiara ha arribat a la conclusió que només WhatsApp i les trucades són realment essencials, mentre que Nil ha gaudit de fer més tasques a casa i llegir el seu llibre preferit.

“La Chiara ha arribat a la conclusió que només WhatsApp i les trucades són realment essencials, mentre que Nil ha gaudit de fer més tasques a casa i llegir el seu llibre preferit.”

D’altra banda, l’Elda ha valorat més el temps amb la família, i l’Alex ha redescobert activitats com els trencaclosques, jugar a futbol o escoltar música. El Marc, per la seva banda, ha aprofitat per dibuixar i fins i tot cuinar macarrons a la carbonara per al seu amic.

“Tal com diu la Ivet, “el mòbil no és tan necessari com em pensava”, i potser, després d’aquesta experiència, molts de nosaltres començarem a fer-ne un ús més conscient.”

Una experiència transformadora

L’experiència d’estar una setmana sense mòbil ha demostrat que podem viure sense ell i fins i tot aprofitar millor el temps. Tot i que molts han sentit la necessitat de consultar-lo en certs moments, han après que hi ha alternatives més enriquidores a l’oci digital.

Tal com diu la Ivet,“el mòbil no és tan necessari com em pensava”, i potser, després d’aquesta experiència, molts de nosaltres començarem a fer-ne un ús més conscient.

Per a la Maribel, passar una setmana sense mòbil ha estat com viatjar en el temps sense manual! Aquesta experiència li ha fet veure com n’estem d’enganxats i la importància de trobar un equilibri.

Aquesta setmana ha estat un desafiament, però també una gran oportunitat d’aprenentatge. Ara només queda una pregunta: seríem capaços de repetir-ho?