“El que no se celebra es perd en el record, es difumina i s’esvaeix. Celebrar és la forma més profunda de viure.”
Rainer Maria Rilke
La setmana de preparació de les exhibicions públiques dels projectes s’espera sovint amb emocions i nervis. L’alegria i la por afloren. La tensió i l’adrenalina es van fent cada cop més palpables. I és que els esforços i la feina de tot un trimestre tenen una data límit propera de culminació: l’exhibició pública. L’aprenentatge s’omple encara més de sentit perquè la comunitat el veu, el reconeix i el celebra.
Començant a preparar l’exhibició, un estudiant pregunta:
— Per què m’he d’esforçar aquesta setmana si ja sé que suspendré?
— Com ho saps?
— No he tingut una bona actitud aquest trimestre i no he treballat gaire.
— Jo crec que hi ha hagut una evolució positiva en la teva actitud i en la teva feina. Vindrà la teva família a veure’t dilluns?
— Sí.
— I si mostres el que sí que has fet?
Les exhibicions públiques són una oportunitat per resignificar els reptes que es plantegen a l’institut a través de la mirada de les persones estimades. Són també un moment per parar i mirar. Mirar més enllà de “la nota”. Mirar enrere i mirar endins. Fer balanç. Mirar al costat i mirar endavant. Són una oportunitat per tornar a engrescar-se i per renovar compromisos.
Com a família, ser-hi és important. Pels joves, no es tracta tant (o només) de compartir els èxits com de reconèixer, assumir, valorar i mostrar un procés determinat amb uns resultats que són els que són. I que són valuosos, tot i que moltes vegades no s’ajustin al criteri o als estàndards que marquem prèviament els adults. Alfie Kohn diu que “la forma més eficaç i menys destructiva d’ajudar un nen a obtenir un èxit és fer tot el possible per aconseguir que s’enamori del que està fent, per parar menys atenció als èxits que obtingui i per mostrar més interès en la tasca.”
Així, les exhibicions públiques són un moment preuat que confronta als joves a avaluar i a responsabilitzar-se del seu procés. Són, a més, un moment per dir-los que no estan sols i soles, que ens importa el que fan, el que senten i el que aprenen (i també, com ho aprenen). Són un moment per animar-los a prendre decisions, amb el suport i la complicitat de la comunitat educativa.
Però sobretot, són un moment per celebrar i per gaudir. Són quasi com un ritual de celebració, una manera simbòlica de donar sentit i de consolidar experiències i aprenentatges, una manera de configurar-nos com a persones i de fer xarxa. En paraules del filòsof John Dewey, “les celebracions comunes són una manera de construir comunitat. És a través d’elles que les persones aprenen a compartir experiències, valors i sentiments, i a connectar-se de manera significativa amb altres.”
Així doncs, celebrem i gaudim d’aquest moment en què els joves són els i les protagonistes i nosaltres aprenem d’ells i d’elles.
Gràcies per ser-hi, perquè quan hi sou, aprendre importa encara més.
Aquest text és l’editorial del programa de mà de l’exhibició pública dels projectes de secundària del 1r trimestre del curs 2024-25: https://es.slideshare.net/slideshow/exhibicio-publica-programa-de-ma-2425-1t-pdf/273795688