Educar és aprendre a viure junts i aprendre junts a viure

Marina Garcés

Hi ha moments o situacions durant el curs que gran part de l’equip no sabem ben bé com anomenar, però que ens meravellen i ens deixen estorats. Encara ara ens sorprèn escoltar els nois i noies explicar el seu projecte educatiu quan rebem visites al centre, en un altre idioma o sense cap adult referent que els pauti què explicar… però, així i tot, captant i exposant tan i tan bé què és el que fem a Les Vinyes i perquè ho fem així. És escoltant-los, que ens adonem de la quantitat de maneres i recursos que tenim com a comunitat per explicar-nos i fer emergir el sentit de tot el que passa i aprenem junts. 
I també és a així, a força de relatar el que fem, des de diferents perspectives i mirades, que de mica en mica aconseguim relatar també, i cada vegada millor, el que som.

Un altre d’aquests moments reveladors del curs va ser, sens dubte, l’entrevista amb famílies que vam fer per al programa de mà del trimestre passat. De sobte, vam trobar una claredat que ens deia “Un dels punts més bonics de les exhibicions públiques que vam veure nosaltres és la sensació que detectes en els nanos que el centre és casa seva. I que estan allà amb tranquil·litat, en un ambient segur, contents i orgullosos d’ensenyar la seva feina” o “La confiança, també, la confiança extrema que tenen els profes amb els alumnes […] hi ha un tracte de persona”. I aquí vam veure, amb més nitidesa, com és de central la qüestió comunitària en el nostre projecte educatiu.

Vivim en un món que canvia molt de pressa i on constantment ens trobem amb nous reptes. Per això, seguir aprenent durant tota la vida s’ha tornat imprescindible. Fa temps que sabem que aprendre no és una cosa que fem sols, sinó que la fem amb altres persones, compartint idees i experiències. Però lluny de ser tan sols social, també és important entendre que aprendre vol dir formar part d’una comunitat. Això és precisament el que més ens va emocionar de l’entrevista, el col·locar al centre del que som la cultura compartida del reconeixement mutu, l’autonomia respectuosa i de sentiment de pertinença. Aquest tipus de clima educatiu —encara que no pugui mesurar fàcilment— té un impacte molt gran en com tots els nois i noies, així com tota la comunitat educativa, desenvolupem habilitats essencials que estimulen i acompanyen el nostre aprenentatge.

L’altre dia el Biel li deia al Nil “No vull explicar-t’ho, vull que ho entenguis”, com aquell qui diu, l’important no és el missatge, l’important ets tu. L’important no és el que dic, l’important és que aprenguem. I és aquí, en aquests detalls, on l’aprenentatge s’obre camí i avança ferm en la dimensió comunitària: perquè quan aprenem junts, tothom té l’oportunitat de fer-ho amb nosaltres. I així, lluny de ser una peça més, tots aprenem a desplegar la nostra veu pròpia i autonomia que guia el nostre procés d’aprenentatge, però que empeny i inspira, també, el procés d’aprenentatge de tots els que conformem Les Vinyes. I així, amb tot, no només volem ser una millor comunitat d’aprenentatge sinó que estem, i cada vegada amb més convicció, aprenent a ser comunitat.

Gràcies per compartir el nosaltres. 


Aquest text és l’editorial del programa de mà de l’exhibició pública dels projectes de secundària del 3r trimestre del curs 2024-25. Podeu consultar íntegrament el programa de mà aquí: https://www.slideshare.net/slideshow/exhibicio-publica-programa-de-ma-2425-3t-pdf/280316580