Aquest ha estat 14è curs de la Glòria a Les Vinyes, i també és l’últim de la seva trajectòria professional. Ha format part de Les Vinyes des del seu naixement, allà el 2011. Bona companya, bona persona, treballadora incansable, que cuida el planeta i també ens ha cuidat a totes les persones que hem tingut la sort de fer equip amb ella. Personalment, m’he sentit cuidat i estimat per ella, per això em fa especial il·lusió poder fer-li aquesta petita entrevista com a testimoni d’una trajectòria literalment inoblidable.

Per trencar el gel, Glòria, ja jubilada, com et sents?

Bé, estic aprenent a cuidar-me. Estic agafant rutines, és un canvi molt gran. Estic descobrint un món completament nou.

Viatgem un segon al passat, com recordes el teu primer dia a Les Vinyes?

Quina gràcia. El primer dia a LV recordo quan vaig entrar per la porta, vaig anar a la Sala de profes, i vaig veure que només érem cinc persones. El Boris Mir, la Rosa Sardà, el Ramon Nasarre i la Maria Beneyto. El Boris, amb aquesta energia seva desbordant, ràpid em va venir a saludar i em va bombardejar a preguntes: “tu coneixes el Drive?, com vas d’informàtica?” Recordo també la reunió al saló d’actes de l’ajuntament amb les famílies, al centre no teníem de res, ni tan sols taules i cadires. Una aventura molt bèstia, vaig pensar “Glòria, a on t’has fotut!”. Alhora una oportunitat, llibre en blanc del qual en soc part. Un llibre en blanc d’un centre que volia ser intencionadament Innovador. Vertigen i il·lusió.

I si tornem al present, com ha evolucionat el centre durant aquests 14 anys?

El centre ha passat per moltíssimes fases. Sempre madurant, encara és un centre jove, però s’han consolidat moltes maneres de fer, és ja un adolescent. Recordo les primeres reunions amb només cinc professors. Eren eternes, teníem molts dubtes, llavors intentàvem treballar a partir d’un centre d’interès, allò ara queda molt lluny, però la manera de treballar ja era molt diferent del que tots estàvem acostumats a fer. Des d’aquell punt, i sent un centre que naixia per ser mirat, hi ha hagut moltes fases. Ara ens cuidem molt més que abans, tenim projectes consolidats i maneres de fer també consolidades. Tenim també les Presentacions d’aprenentatge, que són tan emotives i que permeten a les famílies ser-hi d’una altra manera tan especial. Hi ha hagut moltes fases, però sense dubte el centre ha anat a millor.

Jordi Domènech, amic i referent precisament en el mateix àmbit que tu, les ciències, em va dir una vegada, un pèl amoïnat, que l’imaginari d’un “bon professor” massa sovint és una combinació de bones explicacions i mala llet. Alhora, quan jo vaig arribar a Les Vinyes, que tot just començava en l’ofici, recordo perfectament de fer equip amb tu i quedar meravellat de la teva amabilitat, la teva capacitat per escoltar, el teu tracte sempre… amb el teu quefer quotidià em vas oferir una alternativa a un imaginari tant compartit com caduc. Ara, Glòria, després de tota una vida dedicada a ensenyar i aprendre, quin és el teu imaginari de “bon professor”?

Uff… No hi ha un únic “bon professor”, ho has de fer tu. A Les Vinyes, que hem fet molta codocència, moltes vegades estàs amb un company i t’agrada com fa una cosa, i t’ho voldries quedar, però cadascú té la seva manera de fer… Sobretot, un “bon professor” és aquell que sap veure el que té davant, o intentar-ho al màxim, ser capaç de veure als nanos, tal com són, les seves circumstàncies, i saber llegir fins a on pots arribar amb ells, individualment i com a grup. No és només fer “activitats”. Un “bon professor” és treballar, saber apropar-te als nanos… cosa que alhora que fa patir, perquè veus moltes coses on no pots arribar…

Hi ha algun projecte o activitat que recordis amb especial estima?

Recordo moltes coses, tinc molts bons records, i orgull de moltes coses. La promoció amb què vas començar tu [per 2013-14] la recordo amb molta estima, vaig estar amb ells tres cursos. Recordo el projecte emPATItza’t de millora dels patis, va ser tan bèstia, totes les etapes juntes, amb les famílies… no sé com no ens vam fer mal… hem fet tantes coses i tan grosses, el recordo amb gratitud. També recordo la cúpula geodèsica, la meva de sortir de l’aula i trepitjar natura, i el #ShowYourStripes, el mític herbari virtual…

Què t’ha aportat el contacte amb els nois i noies al llarg dels anys?

Uaaaa, frescor. I com que tinc tres fills, l’energia de tenir gent jove al voltant. Aprendre, i també nervis i patiment. També aprendre a respectar, que ningú és més que ningú, que tothom té dret a ser escoltat, que tothom té coses a dir. És una riquesa contínua. Ells sempre van per davant, en tecnologia, en històries…

Què destacaries del treball en equip amb els altres docents del centre?

El treball en equip a LV és un exemple, és excepcional. He treballat en molts centres, molts, i el que fem a LV és excepcional. La comunicació, el poder dir les coses, el suport entre nosaltres, com acollim al professorat nou, com anem tots a una més enllà de les diferències… Crec que és fruit d’una combinació de bones persones i també una intenció de treballar així, perquè jo no havia treballat així enlloc, i no passa casualment. Consensuar decisions, recollir opinions de tothom, però alhora amb una direcció clara… això és estructura, es promou… Ara, després de tots aquests anys, ja és una manera de fer, els qui arriben nous s’ho troben fet i s’adapten ràpidament. També hi ha qui no s’adapta i és normal que marxi.

Tens alguna anècdota entranyable que puguis compartir?

Mira, tinc molt mala memòria. Si anés amb una GoPro al cap te’n podria dir moltes de cada dia. Ara em ve al cap just quan vam tornar al centre després de la COVID, que els ratolins es van apoderar del laboratori del centre.

Quins consells donaries als docents que continuen el camí?

No sé què aconsellar, em costa donar consells… Aconsellaria treballar molt, tenir predisposició per aprendre, deixar-se anar. Tots tenim una creativitat amagada que la podem deixar anar, tenim passions, temes que ens motiven, i als que podem agafar-nos…

Com t’agradaria que et recordés la comunitat educativa?

Con cariño i ja està.

Fora d’entrevista la Glòria em demana que “per favor fem alguna cosa amb els espais exteriors, cal més verd, cal renaturalitzar els patis”. S’ofereix per muntar una comissió, venir a ajudar, el que faci falta… Així és la Glòria. Et recordarem con cariño col·lega, i amb moltes altres coses. Gràcies, de tot cor.