Comiat del Toni

Benvolguda comunitat,

la meva etapa professional a l’escola Teresa Godes i Domènech s’acaba. Dotze anys de mestre, els darrers deu a més com a director de l’escola. A partir de l’1 de juliol serà la Maria Rodríguez qui agafi les regnes de la direcció, acompanyada d’un claustre i un consell escolar cohesionat, representants de la comunitat educativa del Montmell que s’ha anat enfortint a la darrera dècada. Moltes són les mostres d’aquest fet, l’última el número 30 de la revista BOCINETS.

Començo aquest comiat responent la pregunta que molts dels infants de l’escola m’han fet al llarg d’aquests darrers mesos: “per què marxes, Toni?”. Marxo perquè necessito cuidar-me i canviar professionalment. Els 10 anys de director m’han donat moltes alegries i satisfaccions, personals i professionals, però amb un cost molt elevat. Han estat 10 anys de diferents crisis, superposades una sobre l’altra, la crisi econòmica, el procés i l’1-O, la COVID-19 i la demanda constant de tenir un edifici escolar digne al Montmell.

Crisis afegides a la insuficient inversió en educació pública que provoca una permanent manca de recursos humans i materials que hem anat sostenint i compensant, amb l’esforç quotidià dels claustres i professionals que han treballat a l’escola al llarg de tots aquests anys, a més del suport de les famílies i l’AFA de l’escola.

No puc amagar el meu desencís cap a l’ADMINISTRACIÓ, en majúscules i que no cal confondre amb l’administració en minúscules i de la que formo part, com totes les treballadores i treballadors públics. Al llarg de 10 anys he mirat de ser un digne representant de l’administració, la que vetlla pels interessos dels seus ciutadans, des de baix, des del coneixement de les necessitats partint de l’anàlisi de la realitat. Malauradament l’ADMINISTRACIÓ no ha fet cas en primera instància d’aquestes necessitats operatives mínimes: les mancances de recursos abans esmentades ha estat la primera causant, obligant a una sobrecàrrega a tots els professionals que hi treballem a l’escola. Com a director m’he sentit menystingut sovint en la demanda de recursos bàsics pel bon funcionament, malgrat sempre les bones paraules i l’acompanyament de les companyes dels Serveis Territorials i resta de serveis educatius. Tenim un problema polític, de prioritats, de rendiment immediat de grans idees que no aguanten més de dos anys, de no respectar als professionals de l’educació, de no ser escoltats malgrat les aparences i les grans declaracions a peu de faristol. Res és fàcil, però tampoc és precís fer-ho més difícil encara. No n’hi ha prou amb canviar la mirada, sense recursos acurats l’escola inclusiva i de qualitat queda en perill i la quotidianitat es pot fer insostenible posant en perill un dret inalienable el ple dret a viure sense exclusió ni discriminació, un dret que té un cost econòmic, el 6% del PIB en educació. Assumim-ho com a societat.

Vaig arribar a l’escola amb la determinació de fer l’escola un lloc ric i acollidor, un espai d’aprenentatge, on trobar respostes i compartir neguits, on preguntar quan es tenen dubtes i on confiar l’educació del més preuat que entra a l’escola cada dia: els nostres alumnes. Una escola per a tots els infants, TOTS. Amb ganes d’entendre’s i lluitar per una escola pública, inclusiva i de qualitat. Un camí recorregut per arribar a una bona estació per canviar a un director tan esgotat com content, convençut que els canvis en la gestió pública són necessaris després d’un temps prudencial per tirar endavant projectes i renovar forces.

Sou moltes les persones m’heu fet confiança, que heu teixit xarxa per fer la millor escola possible amb els recursos disponibles. Totes les persones que heu sostingut les diferents AFA’s al llarg d’aquests 10 anys, als membres dels diferents consells escolars, a totes les famílies que  heu participat activament en les propostes que s’han generat des de totes bandes. Les dues corporacions municipals en aquests anys, amb la Imma Costa primer com a peça clau per tenir el nou edifici i el Jose Roldan per facilitar la quotidianitat malgrat la manca de recursos municipals. Totes les treballadores que han fet i fan que l’escola estigui neta cada dia i els que arreglen l’escola quan poden. Tenir sempre a l’ajuntament del Montmell de cara ha estat un baluard molt important.

Gràcies a les professionals dels serveis educatius que sempre han mirat d’aportar el màxim possible malgrat els mínims disponibles, responent quan han pogut, sovint amb un desencís compartit. I la feina quotidiana de mestres, vetlladores i monitores de menjador que han passat per l’escola i han deixat la seva empremta, la seva feina i dedicació per fer una escola pública de qualitat i inclusiva. Especialment la Yoli, la Carme i l’Olga, que m’han acompanyat a l’equip directiu aquests anys, que han estat puntals imprescindibles i de les que he pogut gaudir la seva professionalitat per fer una escola humana i per a tothom.

El darrer agraïment a la Maria, la nova directora, per la seva generositat i energia per continuar el projecte d’escola de la que ella forma part ja des de fa 8 cursos. Un relleu avalat per tot claustre i el consell escolar i un final d’etapa per continuar fent camí, amb una nova directora en qui confiar.

Marxo amb tanta pena com goig per la feina feta: viure la quotidianitat a l’escola i retrobar-me amb exalumnes que tiren endavant els seus projectes de vida i s’estimen la que va ser la seva escola és part de la mostra que aquests 10 cursos han reeixit amb escreix. Insisteixo en l’agraïment a totes les persones que heu aportat per sumar i fer possible aquest trajecte.

Per acabar, responc a la pregunta que molts dels infants m’han anat fent aquests dies: “on vas, Toni?”. A partir del curs vinent em trobareu a l’escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú, on faré de mestre d’educació especial, però també em podreu trobar al meu mail aalvar47@xtec.cat sempre que vulgueu.

Una gran abraçada i visca l’escola pública!

Toni Álvarez Romera

director Escola Teresa Godes i Domènech