Projecte educatiu

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

INTRODUCCIÓ

Aquest PEC (Projecte educatiu de centre) és el document base que explica com és el nostre centre, quins són els seus trets diferencials, com s’organitza, quines són les nostres finalitats i en definitiva quin treball es porta a terme amb els i les alumnes del centre. El PEC representa a tota la comunitat educativa, i és aquesta qui n’ha format part en el moment de la seva elaboració.

Des del centre entenem aquest document com un document obert i flexible i en ell pretenem recollir les opinions de tota la comunitat educativa per tal de revisar i ajustar millor les seves directius a la realitat del centre.

L’aprovació d’aquest document s’escau al Consell Escolar on estan representats tots els membres de la comunitat educativa.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

El Projecte Educatiu de l’escola Teresa Godes i Domènech, és el document base que explica com és el nostre centre, quins són els seus trets diferencials, com s’organitza, quines són les nostres finalitats i, en definitiva, quin treball es porta a terme amb els infants. El PEC representa a tota la comunitat educativa, i és aquesta qui n’ha format part en el moment de la seva elaboració. La base d’aquest PEC surt de la comissió mixta de PEC que va treballar durant els cursos 17/18 i 18/19.

L’aprovació d’aquest document es va fer en Consell Escolar el 13 de juny de 2023, prèvia consulta al claustre de l’escola.

ORDENAMENT NORMATIU

Aquest projecte educatiu té com a referent normatiu la llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de Catalunya on al seu preàmbul ens diu que La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta aspiració es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer de Catalunya un país pròsper, benestant i cohesionat, on tothom que hi viu pugui portar a terme lliurement el seu projecte vital.

També a la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE) on “L’equitat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats per al ple desenvolupament de la personalitat a través de l’educació, la inclusió educativa, la igualtat de drets i oportunitats, també entre dones i homes, que ajudin a superar qualsevol discriminació, i l’accessibilitat universal a l’educació, i que actuï com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb una atenció especial a les que es derivin de qualsevol tipus de discapacitat.”

És el reconeixement i valoració de la diversitat de tots els alumnes el que valora aquest projecte educatiu per portar a terme el que recullen el decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil que marca que “L’educació infantil és una etapa educativa en la qual els infants han d’anar desenvolupant aquelles competències que els farà possible viure relacions afectives saludables amb un mateix i segures amb els altres; conèixer i interpretar l’entorn, i anar adquirint estratègies d’aprenentatge i un grau d’autonomia per poder formar part d’una societat multicultural.”

El decret 175/2022, de 27 de setembre de 2022, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica demana que “els infants a desenvolupar les competències que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional; viure unes relacions afectives positives amb si mateixos i amb els altres; conèixer i interpretar el seu entorn; adquirir habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà de diferents llenguatges, i avançar en la seva autonomia personal.”

El decret curricular d’infantil insisteix en un fil conductor present al llarg d’aquest projecte educatiu, que “La pràctica educativa en aquesta etapa ha d’afavorir i promoure, en col·laboració amb les famílies, el desenvolupament integral de l’infant, considerant-lo un ésser capaç, en un marc de seguretat, cura, afecte, confiança i benestar, des de la perspectiva del respecte als seus drets i el creixement de totes les seves potencialitats.”

L’acció educativa respectarà els principis bàsics següents: tenir en compte les diverses maneres d’aprendre de l’alumnat, adequar l’ensenyament a les diverses característiques personals i socials que condicionen els aprenentatges, seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretén que els nens i nenes aprenguin, potenciar que l’activitat de classe discorri en les millors condicions possibles perquè cada alumne i alumna i el grup en conjunt s’esforci per aprendre, raonar i expressar el que sap, per plantejar els dubtes i per elaborar el coneixement, per actuar amb autonomia i responsabilitat, així com establir els mitjans necessaris perquè cada nen i nena se senti atès, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminació”

Per la seva banda el decret de currículum d’educació bàsica manifesta i fa palès que “El currículum, com a instrument del model educatiu, es fonamenta en sis vectors clau que estableixen un marc que dona identitat a l’acció educativa.

a) Aprenentatges competencials: un currículum que s’orienta cap a un tipus d’aprenentatge profund i funcional.
b) Perspectiva de gènere: un currículum dissenyat amb perspectiva de gènere per fer efectiva l’educació integral de les persones.
c) Universalitat del currículum: un currículum per a tothom que garanteix la inclusió efectiva i l’èxit educatiu.
d) Qualitat de l’educació de les llengües: un currículum que garanteix el domini de la llengua per entendre el món i compartir el coneixement.
e) Ciutadania democràtica i consciència global: un currículum que promou la ciutadania democràtica i la consciència global amb voluntat de formar persones compromeses i capaces de promoure canvis i afrontar reptes.
f) Benestar emocional: un currículum que afavoreix el benestar emocional d’infants i joves.”

A més ordena que “L’educació primària ha de preparar els alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant. Els nens han d’aprendre a pensar i actuar de manera integrada, considerant les interconnexions i interrelacions entre els aprenentatges. S’ha de promoure, de manera transversal, l’adquisició d’hàbits i valors per resoldre problemes i situacions des de qualsevol de les àrees curriculars, s’ha de fomentar la iniciativa, la creativitat, l’esperit crític i el gust per aprendre, i s’ha de desenvolupar la capacitat de l’esforç i la cultura del treball.”

També incideix en “Els principis d’equitat, qualitat i d’excel·lència determinen i condicionen l’acció educativa, ja que els processos d’ensenyament i aprenentatge s’han de personalitzar al màxim i han de tenir en compte la diversitat de tots els alumnes en el marc d’un sistema inclusiu.”

Tal com desenvoluparem al llarg d’aquest projecte “L’acció educativa s’emmarca en un sistema educatiu inclusiu que té en compte les diverses experiències i aprenentatges dels alumnes i s’ha d’adaptar de manera personalitzada als seus ritmes evolutius i característiques personals. S’ha de posar un èmfasi especial en la detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge per tal que l’alumne rebi una resposta educativa adequada a les seves necessitats al més aviat possible.”

Queda clara la mirada inclusiva de l’escola vers tota la comunitat educativa, mirada que és bàsica a l’àmbit pedagògic. Fem referència al disseny universal d’activitats (DUA) com a marc conceptual que explica i empara la majoria activitats i propostes pedagògiques que fem a l’escola des de fa uns quatre cursos.

En el mateix decret curricular de l’educació bàsica 175/2022, ens ajuda a col·locar l’avaluació dins dels processos d’aprenentatge dels infants al dir que “l’avaluació ha de ser global, contínua i formativa, i ha de tenir en compte el procés de desenvolupament i el grau d’assoliment de les competències, el progrés en el conjunt dels processos d’aprenentatge i la variabilitat de l’aprenentatge de l’alumnat.” A més aquesta avaluació “ha de permetre que tant els i les docents com els i les alumnes puguin identificar els avenços, les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del procés educatiu i prendre les decisions oportunes per assolir les competències. Amb aquesta finalitat, l’alumnat ha de conèixer els objectius d’aprenentatge i els criteris i procediments amb els quals se l’avalua”

En el decret d’educació infantil 23/2023 fa referència a “el seguiment i l’avaluació s’han d’entendre com l’observació i l’anàlisi sistemàtica del procés de desenvolupament i aprenentatge dels infants.”

Per acabar l’apartat normatiu, tenir present sempre el que ens diu el decret de currículum “La universalitat del currículum que faci possible l’accessibilitat de totes les persones a l’educació, marcant el camí cap a la inclusió efectiva, la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa, la plena participació i l’èxit educatiu.”

L’escola actual. Missió i Principis Pedagògics de l’escola.

La nostra escola té com a missió ser un espai segur d’aprenentatge que permeti als infants equivocar-se per aprendre, on conviure de forma harmònica i desenvolupar al màxim les seves capacitats, habilitats i aprenentatges, amb una sòlida base emocional i social. Aquest és l’objectiu principal i aquest hem de tenir en compte a l’hora de pensar i emprendre les accions pedagògiques a l’escola.

L’escola és una institució al servei de les persones i, com a tal, el nostre objectiu és vetllar pel benestar dels nens. Com diu John Dewey, “l’escola no és només una preparació per a la vida, sinó que és la vida en sí mateixa”. Per això volem que el pas dels i les alumnes per l’escola sigui el més gratificant i enriquidor possible, que els nens i les nenes se sentin reconeguts, acceptats i estimats i que puguin créixer en equilibri i benestar. Com diu la Maria Montessori: “El nen, amb el seu enorme potencial físic i intel·lectual, és un miracle davant de nosaltres. Aquest fet ha de ser transmès a tots els pares, educadors i persones interessades en els nens, perquè l’educació des de l’inici de la vida podria canviar realment el present i futur de la societat “.

Principis pedagògics de l’escola

En termes generals, aquests són els principis què ens ajuden a ordenar les relacions entre els membres de la nostra comunitat educativa.

Promoure i treballar pel dret de pertinença de tots els membres de la nostra comunitat i, diversos com som tots, acceptar totes les identitats, basant-se en el respecte i la recerca de l’objectiu comú del projecte.
La generació del vincle entre tots els membres de la comunitat educativa és bàsica per compartir l’objectiu i les relacions de respecte i confiança necessàries per oferir l’espai de seguretat d’aprenentatge, cooperació i estima que ha de ser l’escola. Un espai habitable, humà, sensible i proper amb les necessitats de tots els seus membres que ha de tendir a equilibrar-se en donar i rebre.
A l’escola tothom té la seva funció i responsabilitat, entenent que les famílies dipositen la seva confiança en els professionals del centre i que tots hi treballem per l’objectiu principal des del nostre rol i lloc de presa de decisions. Amb el respecte, la complicitat, el compromís, l’amor, l’humor i la serenitat necessaris per donar un marc segur d’aprenentatge i relació i que l’escola sigui un espai on viure, conviure, compartir, desenvolupar-se, créixer i aprendre.

L’escola considera clau el moment d’acollida de tota persona que arriba a l’escola com un moment en què l’acompanyament emocional és imprescindible. Per això, el projecte educatiu contempla un pla d’acollida de l’alumnat nouvingut i la seva família, del personal docent i de les estudiants universitàries. Aquest aspecte pensem que promou un benestar i un clima que afavoreix clarament una bona convivència.

L’article 30.2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, exposa que tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb la seva actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre.

El projecte de convivència reflecteix les accions que els centres educatius desenvolupen per capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes.

L’escola no contempla en la seva programació l’ensenyament de la religió. Tot i el caràcter laic del centre es respectarà l’opció individual religiosa dels membres de la comunitat educativa que hauran de comunicar aquesta voluntat a inici de curs o en el moment de fer la matrícula, per tal de prendre les mesures necessàries per atendre la petició.

Altres principis bàsics de l’escola

L’escola, un espai per a tothom.

L’escola ha de donar veu i oferir un lloc a tots els membres de la comunitat educativa, a més de ser un element de cohesió social i assolir l’èxit escolar dels infants que han de ser ciutadans competents, lliures, crítics, autònoms, solidaris i responsables. Paulo Freire va escriure “Lluito per una educació que ens ensenya a pensar i no per una educació que ens ensenyem a obeir”.

Parlem també d’un espai per a conviure, on la convivència creixi vers uns valors: coeducació, educació intercultural, educació per la pau, educació socioemocional, educar en el respecte, educar en la gestió positiva dels conflictes, educar en l’esforç i la responsabilitat i en un entorn d’inclusió.

Tipus d’aprenentatge

A l’escola tenen lloc dos tipus d’aprenentatge: el social-emocional i el curricular. El primer i més important, és l’aprenentatge social i emocional, ja que, quan aquest es dona, es possibilita l’aprenentatge curricular. L’aprenentatge curricular només pot donar-se en un ambient relaxat i de confiança, on el nen se senti segur.
Vigotski creia que el llenguatge es desenvolupa a partir de les interaccions socials, per a finalitats de comunicació, considera que el llenguatge és l’eina més gran de l’home, un mitjà per comunicar-se amb el món exterior.

El treball de les emocions.

A la nostra escola donem molta importància que els nens aprenguin a gestionar les emocions. L’equilibri emocional predisposa l’infant a tota la resta d’aprenentatges. Poder expressar amb naturalitat com se sent, saber com se senten els altres, sentir que els seus sentiments són acceptats i respectats, donarà pas a aquest ambient relaxat i de confiança.
Montessori deia que “Ningú pot ser lliure a menys que sigui independent; per tant, les primeres manifestacions actives de llibertat individual del nen han de ser guiades de tal manera que a través d’aquesta activitat el nen pugui estar en condicions per arribar a la independència”

Una organització flexible i oberta.

L’organització del centre permet, en molts moments, la distribució dels alumnes en grups internivells. Relacionar-se amb companys i companyes de diferents edats enriqueix les experiències d’aprenentatge de l’alumnat: possibilita relacions d’igual a igual que faciliten la comprensió dels aprenentatges, permet reforçar els aprenentatges treballats o ampliar-los, ajuda a evitar comparacions i judicis, i dona lloc al treball cooperatiu. Partim de la idea que tots els alumnes són diferents i això és riquesa.

Freire ens recorda que “Només des d’una estructura cooperativa podem promoure el diàleg, la conscienciació i una educació realment alliberadora. Des d’una estructura competitiva i individualista no ens eduquem autèntics ciutadans lliures.”

Creació d’espais acollidors i de treball autònom.

L’organització del centre ofereix espais de treball autònom, com els ambients o els racons, per permetre als alumnes gestionar el seu propi aprenentatge. John Deway va dir que “L’ escola ha de consistir en un ambient organitzat en què es consolidaran les experiències valuoses i es faci possible a la vegada la continuïtat de les experiències dels alumnes i la seva contribució a la reconstrucció de la societat.”

A l’escola vetllem perquè els espais i els ambients siguin acollidors i els materials siguin apropiats i de la màxima qualitat possible.

El currículum es genera en l’acció. Prioritzem els aprenentatges vivencials, d’investigació i recerca per part dels alumnes, mitjançant el treball matemàtic amb materials manipulatius i el treball per projectes d’investigació. La gestió de la informació està per sobre de la recopilació o memorització. Segons Celestine Freinet “El veritable aprenentatge és el descobriment”. Propiciem un treball reflexiu i cooperatiu. Treballem el currículum de forma competencial.

Freire deia que “Una altra de les conviccions pròpies del docent democràtic consisteix a saber que ensenyar no és transferir continguts del seu cap a la capçalera dels alumnes. Ensenyar és possibilitar que els alumnes, en impulsar la seva curiositat i tornar-la cada vegada més crítica, produeixin el coneixement en col·laboració amb els professors.”

A l’escola volem oferir espais d’aprenentatge que no vagin en contra de la naturalesa pròpia dels infants. Intentem evitar el treball excessivament estàtic o dirigit. Respectem el seu ritme, les necessitats fisiològiques dels alumnes, com anar al lavabo, beure aigua o menjar.

La diversitat és acceptada, respectada i valorada com a element enriquidor de les relacions personals. L’atenció a la diversitat es realitza de manera inclusiva, dins l’aula la major part del temps.

El mestre com a guia i acompanyant.

Una de les aportacions de Freinet és el principi de cooperació, el qual exigeix la creació d’un ambient en l’aula en el qual existeixen elements mediadors en la relació mestre–alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes–mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comuna els problemes i les possibles solucions, sempre amb l’objectiu de millorar les condicions de l’escola popular.

La relació entre l’adult i el nen es duu a terme en un clima tranquil i sense judicis. Els mestres ens dirigim als alumnes amb el màxim de respecte i en veu baixa. Exigim respecte pels límits de l’escola. Els alumnes fan el que veuen i volem proporcionar-los uns bons models. Els demanem que resolguin els conflictes de manera pacífica i és pacíficament com ens dirigim a ells. Oferint-los una mirada amorosa i respectuosa, sense prejudicis.

Una adaptació suau i acompanyada.

Considerem molt important que el procés d’adaptació dels alumnes nouvinguts es faci amb l’acompanyament de la família. Tanmateix, l’escola ha d’estimular que les famílies tinguin espais de col·laboració entre elles, per compartir experiències, coneixements i esforços.

Treball coordinat i conjunt de tota la comunitat educativa.

La comunitat educativa, des de la comissió mixta de formació, poden organitzar xerrades, col·loquis, debats i altres formats formatius sobre temes educatius i de criança. Els mestres treballem de forma professional i responsable, utilitzant una línia de treball compartit i cooperatiu. La formació i l’acompanyament del professorat són claus per aconseguir un treball en equip. Des del consell escolar hem de vetllar per garantir la línia pedagògica de l’escola.

L’escolta activa dels membres de la comunitat educativa ha de potenciar el constant intercanvi d’idees i opinions sobre els assumptes de l’escola, procurant sempre tendir a la recerca del consens en les decisions importants. Prendre aquestes decisions conjuntament, amb el respecte a totes les opinions, ajuda a enfortir els vincles i relacions entre els membres de la comunitat educativa.

Per en Freire no hi ha diàleg sense esperança. “Sense diàleg no hi ha esperança. Aquesta esperança posa a la comunitat educativa sempre en camí, buscant noves respostes, no rendir-se mai. En últim lloc, no hi ha cap diàleg si aquest no està precedit d’una reflexió crítica sobre el món; si l’objectiu perseguit no és la millora de la societat i de l’home i la dona que ho formen.”

Aquí tenen un punt clau les famílies de l’escola. Són escoltades i convidades a expressar els seus neguits. Tenim clara la importància d’acollir-les, que se sentin part de l’escola, creant vincles afectius i propostes de participació en la vida escolar dels seus fills/es.