L’escola té el nom de Teresa Godes i Domènech, des de principis dels anys 90, quan es va decidir al ple municipal posar el nom de la mestra Teresa Godes que hi va treballar a la Joncosa entre l’any 1932 i el 1955 i sent molt recordada entre les persones que la van tenir de mestra.
Tot i així la història del Montmell és molt extensa…
El Montmell d’ahir és històricament medieval, el Baix Penedès, com tota la Catalunya Nova i part de la Vella, visqué fins a principi del segle IX sota el domini musulmà. A començament del segle X, Guifrè II Borrell, portà les fronteres més enllà del Llobregat. A mitjan segle X, el poder reial dels francs damunt el territori de la Marca era pràcticament inexistent.
En aquest context, l’any 974, el bisbe Vives atorga la Carta de poblaments i franqueses als habitants del Castell del Montmell. El motiu es l’interès que tenien els governants a repoblar les zones frontereres. La Carta de població i franqueses del Montmell, com a tal, és la més antiga coneguda de Catalunya i el seu contingut i abast jurídic responen clarament a una finalitat politicomilitar d’aquell moment: repoblar les fronteres. També a l’edat mitjana els templers van establir-hi una comanda. De totes maneres, l’orde incorporada a la Corona. Els bisbat barceloní mantingué el seu domini sobre el Castell del Montmell al llarg dels segles. El senyor feudal, en aquest cas el bisbe de Barcelona, tenia tota una sèrie de drets i prerrogatives sobre els habitants del terme, les collites, el bestiar i altres afers casolans.
En les Ordenacions compilades el 1447 es regulen tots els aspectes relatius a l’activitat econòmica de la zona. El Castell del Montmell va ser utilitzat encara durant la Guerra de la Successió. Els soldats alemanys hi vivien amb les famílies, i a l’arxiu parroquial hi constaven les actes de naixement de tres infants vinguts al món al castell entre els anys 1715 i 1720.
Respecte de l’etimologia de Montmell, el Diccionari català- valencià- balear ens indica que deriva de Mont Maell, procedent del llatí Monte Macelli, nom propi d’home. En els documents medievals apareix esmentat Monte Macellum i, també, “termino Montis Macelli”.La població i l’economia ( montmellencs), amb un poblament al terme antic i dispers, ha experimentat diferents fluctuacions que en alguns casos han minvat d’una manera alarmant el nombre d’habitants i, més que regressiva, ha esdevingut, fins i tot, residual. El 1370 foren comptabilitzats 65 focs, els quals davallaren a 39 el 1553. Dos segles després, el 1718, el total municipal era de 181 focs, que el 1787 havien augmentat fins a 202. Durant la segona meitat del segle XIX la població s’incrementà, fins que el 1887 assolí la màxima fita demogràfica amb 1.127 h. A partir d’aquesta data minvà progressivament, i el decreixement demogràfic s’accelerà a la dècada del 1920 i durant els anys posteriors al decenni del 1950, quan es produí un important moviment migratori a causa de la manca d’infraestructures productives i l’atracció de certs municipis propers amb una economia puixant. A partir del 1981, quan s’arribà al mínim demogràfic amb 164 h, la població va anar augmentant paral·lelament a la tendència de crear un espai residencial d’estiueig. El 1991 hi havia 280 h censats i el 2001 n’eren 721 h. L’any 2005 es comptabilitzaren 1065 h. Als darrers anys hi ha hagut un augment de prop de 500 persones al municipi, passant de 1492 habitants al 2015 fins el prop de 2000 censats a l’any 2022.
D’altra banda, el terreny, predominantment calcari, és propici a fenòmens càrstics en gran quantitat, amb coves i avencs que els espeleòlegs s’han preocupat d’explorar, cartografiar i catalogar i que han proporcionat, en alguns casos, vestigis d’antigues cultures.
Així, a la cova de l’Olla, al barranc de Sant Marc, hom trobà ceràmica de l’Eneolític, de l’edat del bronze i de la primera edat del ferro. També van donar vestigis ceràmics la cova d’en Pedrafita, a l’extrem occidental del terme, a prop del Mas d’’n Pedrafita, i les coves de Santsuies (prop de Santsuies) i de les Ventoses (tocant al mas de les Ventoses). L’avenc de Carles V, al N de Santsuies, s’ha identificat amb una presó subterrània usada pels carlins durant la primera guerra Carlina per a retenir ostatges a l’espera que fos pagat el rescat. Altres són curiositats geològiques com les Boques Calentes, forats situats a sota el castell, on la temperatura és uns 13 °C superior a l’externa. S’han trobat i classificat interessants exemplars de la peculiar fauna cavernícola.
