Aquí, explicaré el meu dia a dia i el que sento sobre aquesta situació tan difícil per a
tots. Portem més d’una setmana tancats a casa… i el que ens queda! Aquesta situació
m’està afectant molt, no em sento la mateixa. Em sento més trista que mai , i tot
m’afecta el triple!
Dilluns,23 de març
Són les 12 del migdia, i aquí estic, un dia més, és a dir, un dia menys perquè acabi tot.
Avui és un dia en què no trobo res positiu, segurament no hi ha res de positiu en tot
això. La tristesa s’apodera de mi, cada cop més. Però, que hi farem? Doncs res,
aguantar, ja que no hi ha cap altre opció. Bé, aquí em quedo, fent deures, com cada
dia de la meva vida!
Dimarts, 24 de març
Un dia més! Avui m’he llevat bastant desmotivada, i sense ganes de fer res. Per cert,
els meus dies a casa sempre es basen en el mateix. Desitjo que passi tot, necessito la
meva rutina, anar a l’escola, omplir de petons i abraçades a la gent… Tant de bo tot
fos un malson! Em sento sola, necessito ara més que mai la companyia de la gent que
tant estimo, necessito sentir-me acompanyada i necessito sentir que tot va bé. Apa,
aquí em quedo un dia més, fent el mateix que ahir!
Conclusió
He escrit dos dies, i ja tinc una conclusió. Els meus dies són exactament iguals, tot es
repeteix, és una roda. També he arribat a la conclusió que quan tot acabi, seré feliç, i
ho seré més que mai. Aquesta situació m’està ajudant a valorar tot molt més, i
aquesta situació també m’està ensenyant que la meva vida d’abans no és tan dolenta
com jo la pintava.Ara ,és quan he obert el ulls de veritat. És cert que crec que aquesta
situació no calia que passés per jo adonar-me’n que he de viure feliç, he de valorar
tot, i he de viure cada dia com si fos l’últim, me’n hauria d’haver adonat molt abans i
per mi mateixa. Bé, doncs encara ens queden dues setmanes més, això és el que
diuen, però qui sap quant temps durarà això…
Anònim 1r d’ESO
