A les classes de les Fades i els Dinosaures ja fa temps que hi tenim exposat un recull de fotografies del grup, un espai on els infants els agrada molt apropar-se per poder buscar-se, observar-se i conèixer-se a un mateix i, als seus companys i companyes. També fa temps que a les entrades del matí s’hi troben propostes de joc pensades per identificar-se, reconèixer-se i representar la visió que tenen del seu cos i la coneixença de totes les seves parts.
Aquestes darreres setmanes hem volgut treballar l’esquema corporal amb més profunditat fent un munt d’activitats per descobrir-lo de manera vivencial. Hem anat a la pista del pati a dibuixar-nos amb guixos estirats a terra, a mesurar-nos, a resseguir la forma del nostre cos amb cordes i observar les nostres ombres. A psicomotricitat hem continuat explorant totes les possibilitats motrius del nostre cos i, a més a més, hem utilitzat els grans miralls que vesteixen una de les parets de la sala per dibuixar-nos i parar atenció a tots els detalls: les celles, les dents, els cabells… També ho hem fet dins l’aula, treballant amb molta concentració hem aconseguit fer el nostre autoretrat, com va fer Joan Miró. Nosaltres ens hem dibuixat amb color blanc sobre cartolina negre.
Tot aquest treball del nostre cos, però, no l’hem volgut desvincular de les emocions que l’omplen i el fan viure. És per això que les activitats que hem fet aquestes darreres setmanes s’han anat entrellaçant entre si, fins arribar a teixir un valuós treball d’autoconeixement personal i també de grup.
El conte “El fil invisible” ens va desvelar un gran secret… Del melic de cadascú i surten uns fils invisibles que ens connecten a totes aquelles persones que estimem. I quin fil per estirar aquest secret… Ens ha portat a conversar sobre la família de cadascun de nosaltres, aquells a qui estimem. Han aparegut mares i pares, avis i àvies, germans i germanes, tiets i tietes, cosins i cosines, familiars que viuen lluny, companys/es de la classe i fins i tot, amics i amigues de l’escola bressol o de quan érem més petits. Hem aprofitat els autoretrats que havíem fet per enganxar-hi un botó simbolitzant el melic i fils de llana cap als nostres éssers estimats.
Però sabeu què? Ara que ja estem a la recta final d’aquest curs, els vincles entre els infants dels grups s’han enfortit molt i l’estima és també una emoció molt present entre les companyes de classe: ens estem convertint en una gran família! Vam voler simbolitzar aquests vincles i, com en el conte, veure què passaria si aquests lligams no fossin invisibles. Cada infant va triar un company de la classe amb qui li agradava molt estar i li va donar una punteta del seu fil… Va ser molt divertit veure l’embolic que es formava i la gran teranyina que ens mostrava les connexions del grup classe.
Ah, i… Recordeu d’aquells grandíssims murals que vam pintar quan vam fer la visita a la Fundació Miró? Doncs una vegada ens van arribar a l’escola, vam decidir dibuixar-hi les siluetes de tots els infants del grup ara que ja en teníem pràctica. Aquesta setmana hem fet l’última intervenció en aquests grans llenços… I és que divendres la Mercè i la Noemí ens van tornar a visitar a l’escola! Després d’ensenyar les nostres obres d’art que havíem exposat en una àmplia aula i, conversat una mica amb elles de tot el que havíem fet, ens van proposar regalar-nos abraçades com feia Miró a través de les línies en algunes de les seves obres. I, ho vam fer connectant-nos els uns als altres amb fils de llana, un cop havíem trobat la nostra silueta i la del company a qui li volíem enviar. També ens vam voler regalar petons, que ens agraden molt! I com en el llibre “Besos besos” ens en vam voler fer de tota mena: de ben suaus com el cotó fluix, de colors com els papers de seda, de sorollosos com trossos de paper ondulat, d’aquells que rasquen una miqueta com la barba d’alguns adults… Quina manera més bonica d’acabar la setmana i aquest projecte tan engrescador!!!
Ha estat un plaer participar en el Projecte Gresol, amb la col·laboració d’aquestes dues educadores, que ens han sabut acompanyar d’una manera tan amorosa i creativa.
