Anar de colònies, a Santa Maria del Mar, és com…
… portar a l’esquena una motxilla que s’omple d’experiències meravelloses,
… jugar amb l’emoció a flor de pell,
… mirar-nos i sentir que estem vivint un moment màgic,
… observar la calma del mar i descobrir, bocabadats, els animals que habiten dins,
… olorar les petxines,
… descobrir com es va formar la sorra de la platja. Aquesta sorra, suau, que rellisca fent-nos pessigolles entre els nostres dits,
… degustar sabors en un menjador, immens, ple de cares desconegudes però farcit de mirades felices,
… posar-nos el pijama esbossant somriures plens d’il·lusió,
… dormir en lliteres agafant, amb tota l’estima del món, el nostre peluix estimat; mentre enviem un petó al papa i la mama i els diem que ens ho estem passant molt i molt bé!
… cercar, de puntetes i sense fer soroll, un tresor amb les llenternes mentre la lluna ens pica l’ullet,
… i un llarg etcètera de moments viscuts…
I és que… anar de colònies; són un conjunt de petites coses que esdevenen una font, enorme, de coneixement i de creixement personal.
Gràcies per deixar-nos viure aquesta experiència que deixa una petjada tan profunda al nostre cor i que recordarem sempre!
*Important: Cliqueu la imatge per accedir a l’àlbum de fotos
Us deixem, també, la nova cançó de Dàmaris Gelabert… esperem que us agradi!
