LES VEUS HUMANES
En aquest tercer trimestre hem de conèixer una miqueta més sobre com funcionen i es classifiquen les nostres veus.
Com veieu a la imatge de dalt, les veus humanes es classifiquen en 3 grups i d’ahí, segons la tessitura (si la veu és més aguda o més greu) tenim uns subgrups. Us convido a que escolteu uns vídeos amb cadascuna de les classificacions.
Noteu la diferència?
VEUS FEMENINES
Soprano : És la veu més aguda de totes. Les sopranos tenen un timbre clar i brillant. Poden fer notes molt ràpides perquè la seva veu és molt àgil. Normalment solen portar la melodia.
- Sopranos reconegudes mundialment: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks i Maria Callas.
- Personatges d’òpera per a soprano més coneguts: “La reina de la nit”, de “La flauta màgica”, de W. A. Mozart, interpretada per la soprano Diana Damrau.
Mezzosoprano: És la veu femenina intermitja entre contralt i soprano. Li permet fer passatges vocals complicats amb moltes notes. És més greu que la soprano.
- Mezzosoprano reconegudes: Lorraine Hunt, Cecilia Bartoli.
- Personatges d’òpera per a mezzosoprano més coneguts: “Carmen”, de G. Bizet.
Contralt: És la veu més greu de les dones. Destaca per la seua sonoritat. El seu timbre és més obscur i càlid respecte a la mezzosoprano. Normalment interpreten repertori que porta gran intensitat i expressió.
- Contralt reconeguda mundialment: Judy Garland.
- Personatges d’òpera per a contralt més coneguts: Rossina, de “El barber de Sevilla”, de G. Rossini.
VEUS MASCULINES
Contratenor: És la veu més aguda dels homes.
- “Lascia ch’io pianga”, una ària per a soprano composada per Händel, interpretada pel contratenor Philippe Jaroussky.
Tenor: Els homes que tenen la veu més aguda són els tenors. El seu timbre és clar i brillant. Normalment són els protagonistes de la òpera.
- Tenors reconeguts mundialment: Luciano Pavarotti, Josep Carreras i Placido Domingo (popularitzats internacionalment pels seus concerts com “Els tres tenors”).
- “La donna è mobile”, de Rigoletto (Verdi), interpretada per Javier Camarena.
Baríton: Són els homes que estan a meitat camí entre els tenors i baixos. La seua veu és més dolça que la dels tenors. Realitzen papers còmics.
- Tenor reconegut mundialment: Titto Ruffo.
- Papageno, òpera “La flauta màgica” de Mozart.
Baix: Són els homes amb la veu més greu de totes. El seu timbre és obscur i profund.
- Baixos reconeguts mundialment:Gottlob Frick i Kopcák.
- “La calúmnia”, d’El barber de Sevilla (Rossini), interpretada per Ruggero Raimondi.
VEUS INFANTILS
Són les veus dels xiquets i xiquetes, també anomenades veus blanques. Les veus infantils s’acaben quan l’alumnat entra en la pubertat. Normalment entre els 12 i els 15 anys es produeix el fenomen del canvi de veu.
Les transformacions físiques de l’adolescència comporten també un desenvolupament de la laringe i un allargament de les cordes vocals. Això fa que la veu es torne més greu. Aquest canvi és més brusc en els xiquets.
- Escolania de Montserrat canta per La Marató amb el cantant tenor Sergio Dalma.
Voleu descubrir més amb les Tic?
Feu clic a les imatges:
Ara us convido a que visiteu aquest grup anglès “Vocapeople”. Tots els sons que fan els produeixen amb la veu!!
