“Top Ten de l’adaptació”:
- Bon humor. Què n’és d’important afrontar les situacions amb alegria i bon humor!! No hem de fer un gra massa del que passi, perquè tot passa… Les mestres serem el referent d’aquests nens i nenes durant molt de temps. Si la nostra actitud és de calma, els transmitirem calma, si és d’optimisme, els transmitirem alegria.
- Temps. Cada nen i nena té un ritme diferent per aprendre, per afrontar reptes, per adaptar-se a situacions noves. Hem de dona-lis temps, sense preses, a que s’acostumin a aquesta nova realitat.
- Recursos humans. Sempre quedarà clar que la figura de referència és la tutora, tot i que a l’aula també hi haurà la metra de reforç, sobretot les dues primeres setmanes.
- Pares i mares. Indispensables. Esdevé clau la seva col·laboració en el procés. És important haver tingut una reunio prèvia on es puguin donar pautes als pares, aclarir dubtes, ajudar a preparar-se i a preparar als seus fills.
- Confiança. Hem de saber transmetre a les famílies que els seus fills queden a càrrec d’algú que els protegirà. La confiança que trasnmetem als pares revertirà en la confiança dels propis nens cap a nosaltres i, per extensió, cap a l’escola.
- Plors i d’altres. Alguns nens es deixaran sentir més que d’altres, cadascú mostrarà els seus sentiments de diferent manera i amb intesitats diverses. Hem d’estar al tant també d’aquells que els hi costa expresar-se o es tanquen en sí mateixos. Aquests plors i d’altres formen part del procés i tard o d’hora s’adaptaran a la nova situació.
- Consol. Hem de proporcionar als infants el que necessitin, que tinguin una mà disposada a ajudar-los, escoltar-los, donar resposta a les angoixes, inseguretats, vergonyes o desconfiances que puguin tenir. També hem de tenir en compte, com deia abans, a aquells que no ploren. Cal que siguem sinceres quan els consolem. És important que el consol sigui concret i puntual. L’alternativa més eficaç per superar els plors és el joc.
- Joc. La manera més efectiva i afectiva d’interaccionar amb els petits és el joc. Ho hem de fer implicant-nos, interesant-nos per ells, que siguin jocs participatius (al llibre ens donen alguns exemples), averiguar quins jocs els hi agraden més. També les cantarelles i els jocs de falda donen molt bon resultat i agraden als més petits.
- Un altre cop plors i d’altres. Doncs sí, això no s’havia acabat amics. Després de moments de relativa calma passa que s’en recorden i tornen a plorar. També hi ha una reacció d’empatia on alguns nens que estan tranquils quan veuen plorar a d’altres, se’ls encomana la pena. Si ens pregunten els hem d’explicar les coses amb sinceritat, de manera que les entenguin i les acceptin, buscar totes les coses bones i que els agraden de l’escola i dir-lis que, quedant-se a casa, no les tindrien. Hi ha un altre moment crític: quan venen els pares a buscar-los. Tot i que poden haver passat un dia tranquils, tornen a plorar amb força. Estan mostrant als pares el seu desacord. Hem de mantenir la calma i explicar-lis que és una resposta habitual.
- Coherència. Que tot allò que fem i diguem estigui en harmonia. Si pensem que l’adaptació s’ha de fer de certa manera hem de fer tot el possible, tot el que estigui a la nostra mà, per fer-ho realitat.
