Hola, Holita habitants de la caseta de l’arbre, pollitos i famílies boniques!!!

Primer de tot dir-vos que ja estic al 80% recuperada, aquesta setmana passada els metges em van donar bones notícies i d’aquí moooolt poquet tornarem a retrobar-nos a la caseta de l’arbre,  no us podeu imaginar les ganes que tinc de fer-vos una súper forta abraçada plena de pessigolles de colors!!!

Ara us explico una mica les propostes que han estat fent durant aquests dies:

• Taula de lletres, ja vam començar fa unes setmanes aquesta activitat, quan tenim una estoneta mirem contes i comencem a buscar paraules dins de les seves pàgines, desprès amb la meva ajuda les escrivíem al mirall de la classe amb uns retoladors especials, i aquesta setmana hem estat fent una proposta relacionada amb els contes i les paraules per començar a endinsar-nos en el món de la decodificació i la lectura de les seves primeres paraules. El habitants de la caseta havien de buscar paraules conegudes dins dels contes i copiar-les al full de la proposta, i per les fotos us puc dir que han trobat moooltes paraules i que cada dia estan més motivats i contents amb el món de les lletres!
• Taula de nombres: fa temps que he començat a jugar amb el càlcul mental i aquesta setmana hem passat aquest càlcul a una proposta on, amb ajuda de material manipulatiu, hem començat a fer les nostres primeres sumes i restes.
• Taula de l’art, aquesta setmana hem estat acabant la nostra manualitat de tardor, una castanya plena de colors que podreu penjar molt aviat a les vostres finestres per sentir la tardor més a prop.
• Taula de transvasaments, han estat jugant i creant amb peces soltes i diferents materials.
• Catifa, aquesta setmana han estat creant circuits de pistes de cotxes i han pogut gaudir d’unes curses de cotxes plenes de llums i ritme!

Dimecres a mati, tots ben vestits amb els seus davantals, van estar preparant una recepta de tardor, que segurament ja heu pogut tastar en família! van sortir unes boniiiiiiisssiiiiimes magdalenes de carbassa! espero que m’hagin guardat alguna, perquè jo des de casa meva setia l’oloreta que feien i ummmmm segur que han quedat de masterchef!!

Durant les estones de mig grup de psicomotricitat, han estat jugant al bingo de lletres i han estat treballant la relació entre el so de les diferents lletres i les seves grafies!

També ha donat tems a sortir a visitar el nostre estimat hort, i aquesta setmana els hi vaig enviar una gran missió, revisar i renovar els cartells dels nostres arbres fruiters, ara que ja som els grans d’infantil i que ja sabem moltes lletres farem servir tot això per crear uns nous cartells ben xulis pirulis!!

Divendres al mati ens van venir a fer el primer taller de salut d’INFADIMED, segur que van aprendre moltes coses interessants i a la meva tornada me les podran explicar totes!!

El conte d’aquesta setmana ha estat “Fins que ens puguem abraçar”. L’Eriçó i la Tortuga són molt bons amics. Els agradaria molt fer-se una abraçada, però no tenen permís per tocar-se. Així que l’Eriçó saluda la Tortuga amb la mà i ella somriu; la Tortuga fa una ganyota i l’Eriçó esclata de riure; s’escriuen cartes, es fan dibuixos i s’empesquen mil maneres d’expressar la seva amistat. L’Eriçó i la Tortuga no es poden abraçar, però tots dos saben que s’estimen, perquè hi ha moltes maneres de demostrar-ho… fins que ens puguem abraçar. També està dedicat a totes aquelles persones que ja no podem abraçar…Quan torni a la caseta de l’arbre, com ja he dit abans els hi faré una forta abraçada de pessigolles, perquè sabeu un cosa molt interessant sobre les abraçades? Les abraçades són la manera més ràpida de fer que l’oxitocina circuli pel cos (una hormona que ens fa sentir bé i que ens proporciona plaer), i aquesta marea d’oxitocina té efectes immediats en el nostre cervell, cosa que provoca un benestar psicològic i físic instantani!!! Així que visquin les abraçades, sempre que siguin consentides per tothom!

I fins aquí una setmana més a la sala de la caseta de l’arbre, gaudiu molt del cap de setmana i l’Anna us espera a tots els dilluns amb un gran somriure!

Petonets de magdalenes de carbassa jejejeje i moltes abraçades!

Vanessa Almendros