Un dia a classe vam explicar un conte que es diu El color de la sorra. Parla de l’Abdul·là, un nen que viu als camps de refugiats saharauis. A l’Abdul·là li agrada molt dibuixar, però no té paper ni colors per fer-ho i fa dibuixos sobre la sorra, però el vent se’ls endú. Fins que un dia arriba un camió carregat de material escolar.
Al cap de pocs dies de conèixer la seva història vam rebre un correu electrònic que explicava que uns joves de la universitat de Tarragona estan recollint material per portar als camps de refugiats del Sàhara. De seguida vam pensar en l’Abdul·là!
Aprofitant que estàvem interessats en el tema, ens va venir a visitar el Mohamed, que és un noi saharaui que fa molts anys que viu a Llorenç i que és membre actiu de l’Associació Baix Penedès amb el Sàhara. De la seva visita i de tot el que ens va explicar n’hem tret aquestes idees:
-Al Sàhara plou molt poc. No poden beure aigua ni dutxar-se sempre que volen.
-Quan hi ha tempestes de sorra s’han de protegir dins les khaimes o les cases.
-A les festes dels casaments tot el poble està convidat a ballar.
-Abans els camells eren els seus vehicles.
-Les catifes per dormir estan fetes de pell de camell.
-Es vesteixen amb robes de molts colors.
-No hi ha servei d’escombraries ni reciclatge, per això les cabres estan contaminades, perquè mengen els plàstics que troben a terra.
-A l’escola tenen poc material per treballar.
-Encara que tinguin poca aigua fan petits horts per poder menjar verdures.
-Són molt hospitalaris, ofereixen te per beure a tots els visitants.
-Viuen gràcies a l’ajuda humanitària d’Europa.
-Esperen amb moltes ganes el dia que seran lliures.
Hem après moltes coses de la vida als camps de refugiats, però sobretot hem après que som nens i nenes amb molta sort perquè tenim de tot i vivim en pau. Gràcies, Mohamed!
FOTOS:
Classe Esquirols A i B (1r)
