Principis rectors del sistema educatiu establerts a l’article 2 de la LEC i , en els centres públics, els definits a l’article 93:
“L’escola catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat. Aquest trets defineixen el seu caràcter propi.
Els centres públics es defineixen d’acord amb els principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.”
Com entenem la funció de l’Escola
L’escola té la funció de col·laborar amb la família en la formació de l’alumnat. Entenem la formació d’una manera integral que inclou el desenvolupament intel·lectual, emocional i social.
Entenent la línia de la vida com una continuïtat, l’escola ha de tenir present el llegat de les generacions passades i capacitar l’alumnat per fer aportacions al món en el qual ha de viure. En aquest sentit destaquem que una funció de l’escola ha de ser formar persones amb iniciativa i capacitat transformadora. Considerem que les persones autònomes, amb esperit crític, amb valors, amb autoestima, amb intel·ligència emocional, amb coneixements per entendre el món… seran persones més lliures, més fortes i capacitades per realitzar aquesta funció.
L’escola és un marc important per a les relacions socials. En aquest marc l’alumnat assaja la convivència més enllà de la família i altres àmbits de relació social. Per tant hem de tenir present que l’escola contribueix a la socialització de les persones i aprofitar-ho per desenvolupar competències que facilitin la convivència i la resolució positiva del conflicte.
L’escola ha de ser inclusiva. Això implica que tots els membres de la comunitat escolar aprenguin junts independentment del seu origen i de les seves condicions socials o culturals, inclosos aquells alumnes que presenten algun problema d’aprenentatge o alguna discapacitat.
S’han de tenir presents les diferències individuals entre l’alumnat. Amb l’atenció a la diversitat es procura donar una educació personalitzada. Cal tenir en compte els retards d’aprenentatge, les discapacitats i les altes capacitats; però també les diferents intel·ligències. El disseny universal d’aprenentatge, per exemple, ens hi pot ajudar.
L’escola ha de fer una funció compensadora. En aquest sentit ha de contribuir a la cohesió social i a la reducció de barreres que dificultin el desenvolupament individual de cada alumne.
En el passat llunyà i recent, una de les funcions principals de l’escola era la de transmetre coneixements. En el món actual, i presumiblement en el futur, aquesta funció perd rellevància perquè l’accés al coneixement està molt més a l’abast. La flexibilitat, l’adaptació, l’autoaprenentatge, el treballar en equip… són capacitats que es consideren necessàries per a la societat actual, que es caracteritza pel seu constant canvi, tant com els coneixements.
Cal vetllar per la di sincronia que es pot produir entre la manera d’accedir al coneixement a nivell social i a nivell escolar. Les TAC han d’estar presents a l’escola actual.
L’Escola ha de proporcionar eines perquè l’alumnat vagi adquirint les diferents competències que el duguin a aprendre a ser i actuar de manera autònoma, pensar i comunicar, descobrir i tenir iniciativa, conviure i habitar el món.
Tot aprenentatge requereix un esforç ( i també constància, voluntat, ganes, interès…). Si un alumne se sent feliç és més fàcil que s’esforci. L’escola hi pot contribuir fent-lo sentir el centre de l’aprenentatge, proporcionant-li un ambient acollidor i motivador, tenint en compte les diferències individuals i el paper que tenen les emocions en l’assoliment de resultats. L’esforç demanat ha d’anar en consonància al moment maduratiu.
Aprofitar les situacions del dia a dia, tant de dins de l’escola com de l’entorn, provocar dubtes, fer bones preguntes… afavoreix la funcionalitat de l’aprenentatge i per tant la motivació. Una visió metodològica que afavoreixi l’aprenentatge significatiu i la connectivitat horitzontal de les àrees facilita la construcció del coneixement. També contribueix a l’aprenentatge una avaluació que afavoreix el “feedback” formatiu.
Tenint en compte la naturalesa social del procés d’aprendre, l’aprenentatge cooperatiu ben organitzat fomenta activament l’aprenentatge.
L’escola ha d’estar integrada en el seu entorn natural i social (especialment el poble).
Com entenen el paper del mestre
Els i les mestres acompanyem les famílies en el procés educatiu dels seus fills. La comunicació amb les famílies és bàsica durant tot el procés. Cal posar especial cura a l’inici de la relació, quan agafem de nou un grup d’alumnes, i quan ens acomiadem del grup.
Cal promoure espais perquè les famílies puguin col·laborar en activitats de l’aula.
Acompanyem els alumnes en el procés d’aprenentatge i d’evolució madurativa: orientem, fem suggeriments, facilitem eines, recursos, estratègies…
Hem de ser acollidors. Per això entenem que cal acceptar cada nen i nena i cada família tal com és i mostrar aquesta acceptació. S’han de sentir estimats i ben tractats.
Hem de dinamitzar, provocar, incitar, motivar la iniciativa individual o col·lectiva dels alumnes en l’aprenentatge i en el seu desenvolupament integral com a persones.
Hem de ser observadors. Atendre al procés maduratiu de cada infant tenint en compte la seva situació emocional, social, familiar i d’aprenentatge. També hem d’estar atents a les dinàmiques dins l’aula.
Hem de ser mediadors. En qualsevol situació que es produeixi en el dia a dia de l’escola (que impliqui alumnes o famílies) i requereixi una acció mediadora, cal actuar de forma objectiva, escoltant les diferents parts implicades, intentant que es parli, s’escolti, es reflexioni i s’arribi a un acord el millor possible per totes les parts. En algunes situacions complexes es pot requerir la intervenció d’algun membres de la comunitat educativa que tinguin una formació específica en mediació.
Cal que cerquem un creixement personal constant. Això requereix un bon treball d’un mateix i una formació permanent.
Com entenem la relació escola-família
L’escola és inclusiva i per tant també ho és en relació a les famílies. Això es concreta en que cal respectar les diferents tipologies de famílies que tenim, tant en l’aspecte estructural com en el funcional.
Hem de partir de la base que per cada nen i nena la seva família és el més important i que cada família fa el que considera més adequat pels seus fills. Des d’aquesta perspectiva, evitarem el judicis i els prejudicis. Com hem dit anteriorment la nostra funció és la d’acompanyar i no hem de pretendre substituir la família.
Entenem que amb les famílies cal establir una la relació oberta, de confiança, que comporti la participació activa d’ambdues parts i generi col·laboració en benefici de l’infant.
També pensem que família i escola han de tenir clares les seves funcions i saber quin són els seus límits.
Pensem que les famílies tenen una funció dins l’escola i és important que col·laborin i participin en activitats del dia a dia. Cal comptar amb elles en la presa d’algunes decisions.
