Amb l’hivern arriben les baixes temperatures i, quan són baixes, baixes i el sol ens acompanya, val la pena abrigar-nos bé i sortir per gaudir el paisatge i la calma que es desprèn.
Fum que ens surt quan parlem o bufem,
restes d’aigua glaçada en una pala,
roda de bicicleta ben blanca,
taules, baranes, troncs, fulles… glaçades de la gebrada,
bassa de l’esplanada del rieral gairebé glaçada,
resclosa mig glaçada…
Mans encuriosides que surten de les butxaques per tocar, per picar…
peus bellugadissos que es mouen i trepitgen,
ulls oberts i atents
i…
descoberta de detalls encisadors!
Les converses sorgeixen:
“el gel és fred, fred”
“el gel al vidre és com un mapa”
“el gel crema si el toques molta estona”
“a la mà, el gel es desfà”
“brilla amb el sol! Sembla purpurina”
“quan el trepitgem fa soroll”
“en el congelador també es fa gel, però a la nevera no”
I, com a cloenda, un infant diu:
“Tot és gel, avui!”
L’experiència d’un passeig per sentir el fred, els colors, les olors i el son de l’hivern tenen un encant especial.
