Fa uns dies que plou, hi ha núvols al cel que no ens deixen veure el sol i sortim a observar-los:
“canvien”
“ara son diferents que abans”
“els més foscos fan que plogui”
“jo, un dia, en vaig veure de taronges i roses!”
“a dins hi ha aigua”
“son grans!”
Ens preguntem quins colors tenen, les formes, quins porten pluja i per què…
De l’observació en surten produccions artístiques i posteriorment, les comparem amb un reguitzell de fitxes de diferents núvols (una col·lecció pintada amb aquarel·la d’Anna Sanjuan).
Al comparar-ho, parlem dels noms científics, dels tipus de núvols que hi ha en aquest moment o que han vist altres dies, de quins porten pluja i quins no, busquem els que hi ha al cel i els trobem! Hi ha nimbuestratus i estratocúmulus.
I així, amb aquesta proposta, que dura uns quants dies, i aprofitant el temps i el moment, investiguem, parlem i gaudim dels núvols, el cel, la mirada científica i l’art vinculat amb la natura.
“La seva particularitat
és no repetir mai la forma,
tonalitat, disposició o posa.
És l’exclusivitat del moment present, presentíssim,
la que ens pot consolar, dir això ja ho tinc, això és dins meu,
vingui el cel que vingui després,
aquest d’ara l’he atrapat, amb la càmera,
amb les lletres, o solament amb els ulls,
però és tot meu, no se m’escapa.”
Wislawa Szymborska
