La pedra del diable

L’entrada de la nostra escola la presideix una gran pedra de granit vertical, anomenada Pedra Serrada o Pedra del Diable. Aquesta pedra, lligada amb unes cadenes per evitar que caigui, és una pedra llegendària i estimada per tots els paretans. La pedra formava part dels camps que hi havia on ara hi ha l’escola, el traçat del carrer la deixava situada al bell mig, i per aquest motiu es va creure adient que el lloc on estaria més protegida seria dins de la mateixa escola.

La Pedra Serrada o Pedra del Diable és un dels megàlits existents a Catalunya. Les seves dimensions són  2m. 50 cm. de llargada per 1m. d’amplada; i pesa 3.595Kg.

pedraLa Pedra és coneguda per dos noms. La denominació més antiga és la Pedra Serrada que apareix per primera vegada l’any 1893, mentre que Pedra del Diable no ho fa fins l’any 1941. 

Han arribat fins els nostres dies dues llegendes diferents sobre l’origen d’aquesta singular pedra. Una fa referència al diable i a la construcció de la catedral de Girona i fou recollida per Joan Amades (AMADES,J;1941;p.116) i també pel full diocesà de la parròquia de Sant Esteve de Parets del 20 d’agost de l’any 1956:

“L’arquitecte constructor de la catedral de Girona, després d’aixecar una de les majors naus i l’obra estar quasi acabada, es va trobar amb què no va saber tancar la volta. Per això acudí al diable que li prometé acabar-la a canvi de la seva ànima. Per fer-ho el diable trià una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallès. La pedra, però, era massa gran i envià a dos dels seus acòlits per a què la serresin. Així ho feren, però quan estaven a mitja feina sonà el toc de l’Ave Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant la pedra a mig serrar. Aquesta pedra és la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada.”

L’altra llegenda fa referència també al diable i a la construcció del pont romà de Martorell, i va ser recollida per Eduard Mansergas (MANSERGAS, E.; 1976):

Una nit, una riuada s’emportà el pont romà de Martorell. Un jueu que passava la nit en un hostal pròxim i que havia de creuar el pont l’endemà amb el seu bestiar per dur-lo a mercat, va vendre la seva ànima al diable a canvi de què reconstruís el pont abans del cant del gall. El diable es posà a treballar i quan faltava la darrera pedra, el jueu per tal de confondre’l, despertà al gall de l’hostal ruixant-lo amb aigua freda. El gall va llençar un estrident quiquiriquí, que a la vegada despertà i va fer cantar a d’altres galls, fins que arribà el cant a oïdes del diable que aleshores passava per un camí de Parets portant la darrera pedra. En sentir el cant del gall pensà que havia perdut amb el jueu i deixà la pedra a Parets. Aquesta és l’anomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada.”

logopedradiable
Logo de la pedra de Pau Farell

Pel que fa a l’origen dels dos noms, tenim que el de Pedra Serrada no s’utilitza en tota la regió, mentre que el de Pedra del Diable serveix també per anomenar una pedra de característiques semblants a Palau-solità ja des del 1880. A més a més, la segona llegenda que hem esmentat, també explica l’origen de la Pedra del Diable de Palau-solità. Tot això fa pensar que la denominació de Pedra del Diable ve donada per una confusió amb la del Palau-solità. Tampoc no se sap com va arribar fins aquí aquesta pedra; ja que a Parets de granit no n’hi ha, i per tan va haver de sofrir un transport considerable per arribar fins on es troba avui.