Avui el nostre Carnestoltes ha mort. No patiu.. l’any vinent tornarà amb més força ( si això és possible). Els seus familiars i amics l’han acompanyat en l’esdeveniment pòstum, plorant a bots i barrals, sense consol possible. Els nens i nenes de l’escola li han ofert un obsequi en forma de sardina. Ell ens ha deixat un testament ric en desitjos i voluntats divertides. Desprès de la incineració de les seves despulles ha aparegut la vella Xeruga, la insoportable vella Quaresma, més rondinaire que mai. No obstant, cal dir que ens ha convidat a un berenar de bunyols ben bo. No ens fem il·lusions… ens falten set setmanes de dejuny i treball.