Edita: INFOZER Ona Pijoan, Aran Corbera i Júlia Rendé 
Un altre any hem culminat el projecte de teatre de l’Escola. Enguany, hem fet la trentena edició. 30 anys de teatre d’escola al poble i per al poble. 30 anys de tenir un escenari i un públic excepcional! Aquest any, l’obra de teatre que vam fer va ser El Rei Lleó, un musical amb molts personatges. Era tot un repte i l’hem aconseguit!
El dia 5 de maig de 2023 els aplaudiments i les ovacions van omplir tota la sala. Llavors vam respirar i vam esclatar d’emoció! Estàvem totes i tots molt satisfets del que havíem aconseguit, que no era poc! I es que heu de saber que darrera de tot això hi ha una feina molt gran de moltes setmanes i de molta gent.
Tot va començar amb uns guions a la mà i uns personatges repartits, com cada any. Les pàgines de les fundes, s’anaven omplint de papers subratllats de colors taronges, verds, grocs. Cada paraula, cada moviment, cada detall a tenir en compte era important. Els actors i actrius vam estar nits, dies, tardes… aprenent el nostre guió, impacients per començar a assajar a dalt de l’escenari, sentint -nos els protagonistes d’una gran funció!
Al començar els assajos, ens va costar avançar amb les escenes, ens quedàvem clavats i les havíem de repetir. Acabàvem molt cansats i cansades, però l’esforç va valdre la pena. Havíem de practicar l’entonació, la vocalització, moviments, mirades i expressions. Vam fer algunes classes de moviments, ens van ensenyar com ens havíem de moure, totes i tots ho vam entendre molt ràpid. A alguns, els costava pujar el to de veu i per això el Ramonet ens va posar uns micròfons. Vaja, tot molt professional!
Al cap d’unes setmanes ja vam començar a buscar els vestuaris i pensar els maquillatges. El resultat final va quedar molt bé i l’escenari, començava a donar forma. Cada vegada tenia més vida i les famílies de la Comissió de Decorats ho estava deixant tot perfecte, tal com ens ho imaginàvem o millor: l’heura per les parets de l’escenari, herbes penjant des del sostre, la gran roca pintada marronosa, les pedres i troncs i el gran sol de la sabana africana que ens va fer la Lorena, tota una artista!
Les mestres i les famílies també hi van participar, no us penseu! D’una altra forma que la nostra. La Marta B va adaptar el guió i va dirigir l’obra, amb l’ajuda del Guiu, un estudiant de l’IES que es va oferir a ajudar la Marta amb els assajos; la Maria Àngels i la Pili van organitzar tots els decorats i que tot encaixés a la perfecció; l’Ana i la Noemí van pensar el vestuari i els maquillatges; la Sílvia va ser una gran apuntadora; la Tate posava llum a cada escena i la Marta T s’ocupava del so. I no només això! Totes elles ens van ajudar a recordar el guió, a posar l’entonació correcta, el moviment i l’expressió no verbal.
Com que el Rei Lleó és un musical, també hi havia un pes important en preparar les cançons de les diferents escenes de l’obra. La mestra que s’encarregava de tota aquesta part musical, va ser la Marta T, que ens va ajudar a preparar les cançons, a gravar-les i a assajar-les perquè quedessin cofoies pel dia de la funció. Les vam enregistrar perquè el dia del teatre sonessin d’allò més bé. I el dia 5 de maig, durant la Festa Major de Llobera i PeraCamps, vam poder gaudir del premi de l’esforç viscut. Els aplaudiments emplenaven la sala de gom a gom!
Fer teatre per nosaltres significa molt més que aprendre’s un guió. Per nosaltres és una oportunitat per créixer com a comunicadores i com a persones. Significa superar les vergonyes, perdre la por al públic, passar-ho molt bé, aprendre a créixer en els moments de frustració, tastar el bon gust d’un gran esforç, posar en pràctica la paciència i la oportunitat de saber que podem aconseguir grans reptes. Però el més important és aprendre a ser un gran equip. Si falla un, fallem tots i totes. I si guanyem, guanyem la llopada sencera.
I la resta de companys d’INFOZER, com es van sentir?
Carla: Estava molt contenta i nerviosa a la vegada. No sabia que els lleons vivien a l’Àfrica. Quan vaig acabar vaig ser molt feliç. Em va agradar molt la meva disfressa.
Joel- Em vaig sentir molt feliç. Vaig tenir una mica de vergonya i m’ho vaig passar molt bé!
Manel- Em vaig sentir insegur, nerviós i bastant content de fer una obra d’una hora i mitja (encara que em va passar en un minut) va ser meravellós. Jo era Timón, un suricata còmic que fa molta gràcia. És molt “guay” estar davant de tant de públic.
Alai: El teatre per mi ha estat molt divertit i emocionant. Estava estressat i molt nerviós perquè comencés. Tenia vergonya. Em va impressionar veure tanta gent!
Lluc: Jo vaig fer de voltor Gru i vaig passar molts nervis per fer-ho bé. Vaig flipar amb l’estampida!
Noa: Quant em tocava esperar m’avorria molt! Quan sortia a l’escenari no tenia gens de vergonya. I m’agrada que hi hagi moltes persones de públic! Em vaig sentir molt bé amb el paper de Nala. Em va semblar molt curt!
Gabriel: Em va agradar molt el meu personatge. Tinc vergonya però allà dalt em passa!
Jan: Em vaig sentir satisfet i emocionat. Vaig estar nerviós i tremolant i tot. A la vegada sentia molta energia, per parlar molt!
Lleïr: Al principi estava molt nerviós però malgrat tot m’ho vaig passar molt bé.
Ton: Vaig sentir molts nervis i molta vergonya, però se’m va fer molt curt.
Marc: Estava emocionat, satisfet i una mica nerviós. Vaig ser un dels primers protagonistes!
Maria: Va ser un dels primers teatres que sortia més sovint. Em vaig sentir molt i molt nerviosa però va ser molt “guai”.
Júlia N: M’ho vaig passar molt bé i vaig tenir una mica de vergonya. Però el teatre m’ajuda a superar-la!
Comentaris recents