Per tancar el trimestre, els llobets/es, llops/es i els alumnes de Sant Climenç, hem tret la pols de les bicis i ens hem posat a pedalar! Per a alguns, la bici és una bona aliada dels caps de setmana i les tardes d’estiu, però per a la majoria de nosaltres la bici significa sortir de la zona de confort i entomar nous reptes. En qualsevol dels casos, aquests dies els hem exprimit al màxim per poder millorar la tècnica, perdre la por a les baixades, apretar el cul a les pujades i conèixer més la nostra bici i el nostre cos. També hem caigut, no ens enganyarem, però ens ha servit per corregir errors i aixecar-nos una mica més valents i valentes!

Voleu saber amb més detall què hem fet aquesta setmana? Us ho expliquem!

Abans de començar a pedalar, vam recordar i conèixer les parts de la bici per entendre el seu funcionament: el quadre, la forquilla, els plats i pinyons (estem parlant d’una bici o de la cuina de casa…?) i també el manillar, el canvi de marxes, els frens, etc.

El següent pas era ajustar els cascs correctament, comprovar la pressió de les rodes i que els frens fessin bé la seva feina. Ara sí, pugem sobre la bici… però una cosa tan (aparentment) senzilla, no ho va ser! Per pujar a la bici, no hem de posar directament el cul al selló (selló és la manera correcta en català de referir-se al seient de la bici). Primer ens hem de col·locar al davant d’aquest (per damunt del quadre), posar un peu al pedal que tenim elevat, iniciar la pedalada tot aixecant del cul… i ara sí, col·loquem el cul al selló i posem l’altre peu al pedal. I tot això pensant que hem de tenir dos dits (i no més: dos dits de cada mà!), preparats als frens.  Llegeix més»