EL CALIU D’UN NOU CURS

Maria Àngels Taribó28/09/23  

Comença el dimecres 6 setembre. Són les 9 del matí. Així ho ha assenyalat el so de les campanes. I que siguem tots i totes aquí significa que s’acaba l’estiu i que comença un nou curs, el curs 23-24. Escola de Llobera, 30 infants, 19 famílies, 11 mestres, 2 monitores de menjador,  1 persona de neteja i 3 edificis. I enmig d’aquesta complexitat hi hem volgut posar el sol. 

Per una banda hem pensat el sol com a l’escalfor de l’estiu. Hi hem posat els noms de tota la llopada dins. Perquè tots i totes hem viscut un estiu intens, ple d’experiències viscudes i moments meravellosos. La família, les activitats, la natura, els amics,…. El sol de l’estiu ha acompanyat tots i cada un d’aquests instants a tota la llopada, cadascú des d’un indret diferent.

I avui ens unim tots i totes aquí amb aquesta motxilla plena de records que compartirem els primers dies d’escola i que ens serviran com a punt de partida de nous moments.

Per això, i per altra banda, hem posat un sol al mig. Un sol que dona vida a l’escola, que ens permet iniciar un nou dia i un nou curs. Un sol que dona llum a tota la comunitat educativa i que manté un caliu de convivència acollidor. Un sol que regeix el pas del temps d’aquest curs amb rigor. 

L’equip de mestres ha estat preparant amb il·lusió els espais i les propostes per començar i acollir a tothom.

Benvinguts i benvingudes al curs 23-24 de l’escola de Llobera. Benvinguts i benvingudes a un nou curs a la ZER el Solsonès.

Observar, experimentar i comunicar

Maria Àngels Taribó07/11/21  

Els dimarts al matí, els infants del grup de Llobatons i el de Llobets vivim moments de ciència. L’objectiu d’aquestes sessions és oferir un moment i un espai d’aprenentatge, entorns estimulants de lliure circulació, on les nenes i els nens escullen activitats segons els seus interessos i les seves motivacions particulars. D’aquesta manera, construeixen aprenentatges seguint el seu propi ritme i el seu propi criteri: es desplacen per l’espai de forma autònoma, interactuen amb els materials, descobreixen les seves possibilitats i comparteixen les descobertes que fan amb la resta de companys. L’infant és el protagonista, decideix allò que vol fer sense demanar permís, sense por a equivocar-se, sense comparacions. La barreja d’edats que es fa en les sessions d’ambients afavoreix la col·laboració i l’ajuda mútua. 

Les mestres organitzem i revisem contínuament aquests espais amb l’objectiu d’estimular la curiositat i les vivències dels infants amb materials atractius, però la nostra presència dins de l’aula passa a un segon terme. Observen i vetllen perquè es respectin les normes. Acompanyem cada nena i cada nen en funció de les seves necessitats i només intervenim quan convé. Les mestres preguntem i promovem ocasions d’aprenentatge.

Mica en mica anirem introduint un segon objectiu: aconseguir que els infants facin o rebin preguntes interessants o preguntes provocadores que poden ser formulades per ells mateixos o per la persona adulta. Preguntes descriptives, causatives o predictives que han de dur a l’infant a crear hipòtesis, a experimentar o investigar, a comunicar els resultats i a formular noves propostes que portin a la millora. Llegeix més»

L’entorn, el privilegi d’una escola rural

Maria Àngels Taribó24/05/21  

Segons apunta el currículum  “l’àmbit de coneixement del medi a l’educació primària té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.”

Les nostres escoles tenen un avantatge important a l’hora de perseguir aquesta finalitat ja que l’escola rural està enmig d’un entorn natural, cultural i social notablement accessible i proper. Els micropobles eduquen i ofereixen totes les seves possibilitats de manera.

Les sortides a l’entorn, formen part imprescindible del dia a dia de la nostra escola. No passa un sol mes que no rebem la visita d’un veí o veïna que ens ve a explicar alguna cosa. I si no venen ells, hi anem nosaltres. L’escola surt a l’entorn o l’entorn entra a l’escola. Visitem la Torre de Peracamps, la masia de Secanella, el Dolmen de la Vila o sortim a l’entorn natural per descobrir les plantes, els animals, la geologia de l’entorn, les plantes medicinals o les característiques del paisatge. Rebem la visita del Joma, de les remeieres o de la Maria que en sap molt de geologia. I ho fem convençuts de que el poble i l’entorn educa.

Durant el tercer trimestre, el grup de llops i llobes, dediquem els dilluns a sortir a l’entorn de manera periòdica. L’objectiu és aprendre a mirar la natura d’una manera més acurada i més sàvia, descobrir nous sabers i creant-nos noves preguntes. Sortim a l’entorn natural amb la finalitat d’aprendre coses sobre aquest però el que la natura ens aporta és molt més.

La natura en sí educa. Ens apropa a descobrir-nos com a persona. S’encarrega de fer conèixer als infants els seus límits i les seves destreses: saltar, tocar, intentar, vigilar, ser prudent, errar,… Ens presenta els perills i les oportunitats i ens brinda situacions per decidir i prendre decisions. Llegeix més»