Per tancar el trimestre, els llobets/es, llops/es i els alumnes de Sant Climenç, hem tret la pols de les bicis i ens hem posat a pedalar! Per a alguns, la bici és una bona aliada dels caps de setmana i les tardes d’estiu, però per a la majoria de nosaltres la bici significa sortir de la zona de confort i entomar nous reptes. En qualsevol dels casos, aquests dies els hem exprimit al màxim per poder millorar la tècnica, perdre la por a les baixades, apretar 
el cul a les pujades i conèixer més la nostra bici i el nostre cos. També hem caigut, no ens enganyarem, però ens ha servit per corregir errors i aixecar-nos una mica més valents i valentes!
Voleu saber amb més detall què hem fet aquesta setmana? Us ho expliquem!
Abans de començar a pedalar, vam recordar i conèixer les parts de la bici per entendre el seu funcionament: el quadre, la forquilla, els plats i pinyons (estem parlant d’una bici o de la cuina de casa…?) i també el manillar, el canvi de marxes, els frens, etc.
El següent pas era ajustar els cascs correctament, comprovar la pressió de les rodes i que els frens fessin bé la seva feina. Ara sí, pugem sobre la bici… però una cosa tan (aparentment) senzilla, no ho va ser! Per pujar a la bici, no hem de posar directament el cul al selló (selló és la manera correcta en català de referir-se al seient de la bici). Primer ens hem de col·locar al davant d’aquest (per damunt del quadre), posar un peu al pedal que tenim elevat, iniciar la pedalada tot aixecant del cul… i ara sí, col·loquem el cul al selló i posem l’altre peu al pedal. I tot això pensant que hem de tenir dos dits (i no més: dos dits de cada mà!), preparats als frens.
Ja amb el cul al selló vam començar a pedalar, vam ajustar els sellons a la mida (altrament dit: els vam pujar tots) i vam fer jocs per practicar la frenada, el gir, canviar de marxes, pedalar aixecats, anar amb una mà… Després ja ens vam atrevir a baixar pendents, això sí, procurant fer bé la tècnica: dos dits als frens, pedals a la mateixa alçada, cul amunt i endarrere i talons avall. Una posició gens fàcil, però que ens evitarà caure per davant de la bici i fer-nos un bon ensurt. Per acabar vam fer un circuit passant per terreny poc pla, irregular i tècnic i, fins i tot, alguns ens vam atrevir a fer salts.
I per què us expliquem tot això? Per reafirmar que anar amb bicicleta ens ajuda a créixer, ens fa compartir moments únics amb els amics i la família, ens posa grans reptes motrius i personals que a vegades van acompanyats de la por i els dubtes, però sempre, sempre, sempre queden marcats pel valor de la superació i la satisfacció de veure i viure amb primera persona les pròpies millores. A més, ens ajuda a millorar la coordinació, ens ensenya a anticipar 
la mirada i a escollir el millor recorregut. Enforteix la musculació i millora la capacitat cardiovascular i si seguim explicant beneficis, potser aquest escrit ocuparà 10 pàgines en lloc d’una.
En resum, el que aquesta setmana ens ha costat molt, la setmana que ve ens costarà menys. I què hi ha més bonic que això?
Bon cap de setmana a tothom! Aprofiteu-lo per compartir els aprenentatges amb els vostres fills i filles tot pedalant. La setmana que ve continuarem posant-nos a prova damunt la bici.
