El dia a dia a l’ escola està ple d’immediateses. Submergits en les rutines i l’ordre, els programes i les avaluacions, és obligatori aturar-se i reflexionar. Que el bosc no amagui l’arbre, ni els núvols els sol. Pel damunt de tot, el centre de la nostra tasca és l’infant. Tot el que preparem, tot el que plantegem i organitzem ha de revertir directament a les necessitats d’aquest nen i nena. Necessitats que són diferents com són diferents els seus entorns més propers. Fills i filles d’un món trepidant, canviant, abundant i ple de carències alhora. Uns poden viure la vida de colors i altres es conformen amb el blanc i el negre. Però pel nen no és tant important tenir la millor bicicleta, ni el millor patinet, com tampoc cal tenir el millor cotxe ni la gran casa. Hi ha moltes coses que estan molt bé de segona mà, o que es poden compartir, però és del tot imprescindible tenir uns pares amorosos que sàpiguen transmetre els valors més bàsics i universals.

Vivim en una etapa incerta, un futur poc clar i per aquest motiu hem de trepitjar ben fort el cada dia amb una actitud positiva, el futur del nen és AVUI. I per sobre dels drets i els deures, els hi devem esperança, paciència, intensitat, bellesa, esforç…, tot allò que no s’aprèn amb paraules sinó amb fets.