Els alumnes d’educació infantil durant tot el primer trimestre van fer un treball de descoberta entorn la vida dels cargols. A partir d’aquests animalets es va anar desenvolupant tot un treball d’observació i curiositat. Es van aprofitar moltes ocasions per treballar l’escriptura i la lectura, la descripció, la narració d’històries, el comptatge, la numeració, etc. Ha estat tot un luxe poder acabar aquest primer trimestre amb una bona sortida amb les famílies per deixar els cargols i els cargolets al Clot d’en Goda.

La tardor ja s’acostava i la mestra va arribar a l’escola amb una caixa sota el braç. Aquesta era de llauna, força gran… alguna cosa s’amagava en el seu interior. Era misteriós tot plegat. Els infants l’observaven, tocaven, sacsejaven…. i segons el què es palpava arribaven a conclusions diverses: no podia ser res de mides considerables, era alguna cosa que pesava poc, feia soroll quan la giraven de cap per avall, si se l’apropaven a l’orella no sentien cap soroll…

Els nens estaven encuriosits, les seves cares misterioses tenien ganes d’obrir i veure què és el què s’amagava. Després de fer les hipòtesis, es va obrir la capsa…i contenia mooolts cargols!! Tot i haver-ne vist molts, els van agafar, se’ls van passejar per les mans i els braços!

Per tal de tenir-los a l’aula i fer-ne una observació continuada vam fer-los una cargolera. Ens varem informar de com l’havíem de fer. Havíem de construir un habitacle el més semblant a la naturalesa. Vam necessitar una capsa gran i hi varem posar terra, aigua, pedres, troncs i el més important, menjar pels cargols. Varem començar donant-los hi enciam, però van acabar menjant tomaques i tot tipus de fruites.

Cada dia, els mullàvem amb aigua, així observàvem com sortien de la closca i es passejaven per la cargolera i per les nostres mans. Les lupes ens han estat de molta utilitat per tal de veure amb més precisió les parts del cargol.

(Cliqueu a la fotografia en veureu algunes més)

La sorpresa va arribar quinze dies després de tenir-los a l’escola. Van treure els cargols de cargolera per observar com era el seu camí, si es desplaçaven en línia recta o no, si anaven ràpid o molt lentament. Quan en varem treure un…tenia ben enganxats un munt de boletes blanques, fràgils i molt petites! Ràpidament varen deduir que eren…OUS DE CARGOL!!

Els cargols veiem es desplacen molt a poc a poc, però hi havia un dia que ens vam trobar varies caques de color blanc…i no entenien què és el que passava! I un altre dia…en veiem de blaves!!

Al cap d’uns dies ho vam entendre tot! Una nena va dir, ja entenc què passa! Va trobar un cargol damunt un paper de color,blau! Van deduir que depèn del què mengen fan les caques d’un color o d’un altre!

Al cap d’uns pocs dies van anar veient com petits, molt petits cargolets anaven passejant per les branquetes de la cargolera. Vam comparar-les amb un gra d’arròs. Eren mooolt petits, casi transparents i poc a poc i al cap dels dies anaven agafant un color més terrós.

” LA CURIOSITAT, EL PRIMER PAS PER L’APRENENTATGE “

Els vam estar observant i alimentant i aprenent molt de la vida dels cargols, però arribava el final de trimestre i no els podíem deixar totes les vacances a l’escola i sense ningú que els pogués alimentar.

Varem decidir de buscar algun lloc bonic de la zona. L’Escola i el poble de La Riba està envoltada d’una riquesa natural increïble. Havíem de buscar un lloc preciós per anar a deixar els nostres cargolets. Les mares dels nens, ens van donar una idea fantàstica! I fins i tot, ens van dir que ens acompanyaven! Aniríem al Clot d’en Goda a deixar-los! Vam buscar-ho al mapa i haviem de caminar una bona estona. Som molt valents i un bon dia al matí, acompanyats per la fresqueta molt característica del mes de desembre enfilàvem muntanya amunt.

Les famílies que ens acompanyen ens anaven explicant el camí, i junts llegíem les indicacions dels panells informatius per arribar al nostre destí. Alguns infants comentaven que per aquella zona hi van a escalar amb els seus familiars, altres que a l’estiu es banyen pel riu Brugent, el riu que ens acompanyava durant el trajecte.

(Cliqueu a la fotografia veureu les imatges de la sortida al Clot d’en Goda)

Al cap d’una bona hora de caminar per plena naturalesa, arribem al Clot d’en Goda, una esplanada meravellosa, se sentia olor d’humitat i feia fresqueta. Observen una cascada mentre les famílies ens preparaven un excel·lent esmorzar: un coc amb xocolata preparat per la ocasió.

Un cop tenien la panxa plena, vam trobar el lloc idoni per deixar els cargols. Allí estarien al costat de les plantes, de les pedres i branquetes, en definitiva els van deixar en plena natura!

La descoberta de l’entorn activa la curiositat innata dels infants per aprendre i descobrir.